A Ullastret practicaven la decapitació ritual

La des­co­berta recent de dos cra­nis tra­ves­sats per un clau demos­tren que a Ullas­tret els ibers feien deca­pi­ta­ci­ons ritu­als. I no només això, sinó que s'exhi­bien fixos en un lloc públic com a tro­feus de guerra. Aquesta és la teo­ria a què han arri­bat els inves­ti­ga­dors després de la dar­rera cam­pa­nya d'exca­va­ci­ons arqueològiques que s'ha por­tat a terme, durant els mesos d'agost i setem­bre, a la ciu­tat ibèrica del puig de Sant Andreu, a Ullas­tret, en què s'han tret a la llum set res­tes cra­ni­als huma­nes. Con­cre­ta­ment, són dos d'aquests cra­nis sen­cers, tra­ves­sats per un clau de grans dimen­si­ons, que con­fir­men que els ibers de l'actual zona cata­lana seguien una tra­dició d'ori­gen celta des­crita per diver­ses fonts literàries anti­gues (entre les quals, Dio­dor de Sicília, Estrabó, Livi i Posi­doni).

Segons els arqueòlegs, les noves tro­ba­lles d'Ullas­tret estan entre les més ben con­ser­va­des d'Europa i tenen escas­sos pre­ce­dents a Cata­lu­nya. A prin­ci­pis del segle XX es va des­co­brir la pri­mera a Santa Coloma de Gra­me­net i, poste­ri­or­ment, dos més al puig de Sant Andreu (el 1969), acom­pa­nya­des d'una espasa. Des d'ales­ho­res no se n'havien tor­nat a tro­bar més. Totes aques­tes tro­ba­lles s'han inte­grat al fons del Museu d'Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya (MAC), en què for­ma­ran part d'una col·lecció sense paral·lel a la resta de la península
Ibèrica.