cultura

Lax'n'Busto orgànic

El grup publica el seu 15è disc, ‘Tot és més senzill', amb 16 cançons que busquen la naturalitat i que estrenaran divendres a Girona

Ahir, durant l'entre­vista amb Pemi Rovi­rosa i Jesús Rovira, algú del seu equip els informa que, a les poques hores de posar-se a la venda a les pla­ta­for­mes digi­tals, el seu últim disc de Lax'n'Busto, Tot és més sen­zill, ja estava en el número 1 de la llista de rock de la botiga d'Itu­nes a l'Estat espa­nyol. Ells pre­gun­ten qui hi ha en el número 2 i resulta que són els Beat­les: Let it be. Jesús Rovira, beat­le­maníac decla­rat –“Tot el que sé de pro­ducció de dis­cos ho he après escol­tant els Beat­les”, diu el bai­xista, pro­pi­e­tari de l'estudi de gra­vació La Casa­mu­rada, on s'ha enre­gis­trat Tot és més sen­zill–, opina que és gai­rebé un sacríleg estar per sobre dels seus mes­tres. “Segur que és la versió Naked, la que va pro­moure McCart­ney per treure's de sobre els arran­ja­ments de Phil Spec­tor”, diu Rovira per treure importància al tema. Lla­vors algú diu que, a la llista gene­ral d'Itu­nes, el nou disc de Lax està en el número 2. Després de qui? de Rap­hael. Ria­lles gene­rals. Això és espec­ta­cle.

Torna Lax'n'Busto, tot un clàssic del rock català que l'agost vinent cele­brarà el 27 ani­ver­sari –tres vega­des la vida en actiu dels Beat­les– i acaba de publi­car el seu 15è disc, de moment en versió digi­tal i el 19 d'abril també en CD. És també el pri­mer en què sur­ten tots a la por­tada: una coberta tan sen­zi­lla com el mis­satge que envien des del títol: Tot és més sen­zill. “Tot és més sen­zill del que sem­bla en molts aspec­tes de la vida. El títol expressa sobre­tot un desig, una intenció. En aquest disc hem vol­gut que tot flu­eixi d'una manera natu­ral, com un diàleg de notes entre per­so­nes que toquen una mateixa cançó. Es tracta de donar importància a les cançons i a les per­so­nes que les toquen”, expli­quen. Sen­zill.

El grup va començar a tre­ba­llar en les cançons de Tot és més sen­zill després de Nadal de l'any pas­sat. Van gra­var els assa­jos i alguns frag­ments d'aquests pri­mers enre­gis­tra­ments de prova es van aca­bar incor­po­rant a la gra­vació defi­ni­tiva, que va tenir lloc durant sis set­ma­nes a La Casa­mu­rada. Es va inten­tar que tots els músics toques­sin alhora a l'estudi tant com va ser tècni­ca­ment pos­si­ble, per pre­ser­var l'espe­rit “orgànic i viu, d'interacció entre els ins­tru­ments”. Diuen que els va influir molt el seu tre­ball amb Joan Albert Amargós, al pro­jecte Simfònic. “Amb ell vam dis­fru­tar molt del diàleg entre els músics”. Van estar tre­ba­llant amb 22 cançons que han aca­bat sent 16 en el disc, més una de regal (Fàcil, difícil, impos­si­ble) que es pot des­car­re­gar per inter­net mit­jançant un codi. El pro­duc­tor asturià Paco Loco va mes­clar el disc al seu estudi gadità.

Més variat, més pop

El resul­tat de tot aquest tre­ball és un dels dis­cos més vari­ats de Lax'n'Busto i, segons reco­nei­xen els seus autors, també un dels més pop, tot i que el rock també hi és molt pre­sent: hi ha pocs solos de gui­tar­res, però força llargs, i en algun tema (Tu em conei­xes) ells matei­xos noten la influència dels Pixies.

Després de llançar el pri­mer sin­gle i vide­o­clip, l'opti­mista Creu-me, i de reno­var el seu web i la botiga en línia, Lax'n'Busto pre­sen­tarà aquest diven­dres el disc a l'Audi­tori de Girona, dins del fes­ti­val Stre­nes, en un con­cert en què volen tocar les 16 cançons noves i alguns clàssics de la casa, en un esce­nari també sen­zill, amb llum blanca i la bate­ria en pri­mer terme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.