L'artista que va voler fugir

Un dels ele­ments del dis­seny gràfic i comer­cial que va tenir més impacte en la soci­e­tat dels anys sei­xanta va ser –després del toro d'Osborne, de la mateixa època– l'anyell que repre­senta la marca Norit. El va crear el català Josep Sala Llo­rens, que amb aquesta i altres cre­a­ci­ons es va con­ver­tir en un dels pre­cur­sors del dis­seny gràfic a l'Estat.

Però després de dedi­car-se durant més de 25 anys al món de la publi­ci­tat, Josep Sala Llo­rens (Bar­ce­lona, 1928-Alta­fu­lla, 2010) va deci­dir aban­do­nar radi­cal­ment aquest camp. Va fugir de Bar­ce­lona i es va ins­tal·lar a Alta­fu­lla, per “can­viar d'estil de vida, rein­ven­tar-se i dedi­car-se de ple a la pin­tura”, segons Raquel Medina. Ella és la comissària de l'expo­sició que el Museu d'Art Modern de Tar­ra­gona dedica ara a l'artista, Últi­mes pin­ze­lla­des, en què s'expo­sen les pin­tu­res que Josep Sala va crear en l'últim any de la seva vida, quan els pro­ble­mes de salut ja li començaven a afec­tar la mobi­li­tat en una de les mans. “Són obres espe­ci­als i dife­rents al que estem acos­tu­mats a veure d'aquest artista, obres més pun­ti­llis­tes, en què l'autor va fer un ús dife­rent del color”, segons la comissària, que durant l'acte inau­gu­ral va des­ta­car “l'acti­tud vital de Josep Sala davant l'art i davant la vida” i la seva capa­ci­tat de “dis­cer­nir el que era impor­tant i el que no”.

Aquesta acti­tud el va por­tar a “aban­do­nar la seva acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal en el punt àlgid de l'èxit”, diu la comissària. La mos­tra, que es va inau­gu­rar dijous, estarà oberta fins al 23 de juny. El mateix Museu d'Art Modern ja li va dedi­car una pri­mera gran expo­sició l'any 1993, que s'acom­pa­nyava amb un lli­bre sobre l'artista escrit per Olga Xiri­nacs i edi­tat per la Dipu­tació.