L'art és un llarg viatge

Joan Car­les Roca Sans (Bar­ce­lona, 1946) està esgo­tat. Fa set anys, va empren­dre un llarg viatge per la Medi­terrània que just ara ha cul­mi­nat. Durant tot aquest temps, s'ha bui­dat per tor­nar-se a omplir a l'inici de cada una de les deu eta­pes que han tei­xit l'aven­tura. Una aven­tura de conei­xe­ments com­pro­mesa amb l'art entès com una força que fa veure i com­pren­dre les coses d'una altra manera i, en defi­ni­tiva, com una con­questa de cre­a­ti­vi­tat que ell, com a artista, anhela com­par­tir amb la gent. L'espurna de tot aquest peri­ple va ser el record difu­mi­nat d'una pre­ci­osa platja de joven­tut plena de pedre­tes de mar­bre de colors ence­ga­dors en una remota illa grega. La tris­tesa i la decepció després de des­co­brir que aque­lla platja ja no exis­tia van ser el revul­siu per mutar la idea de viatge: l'impor­tant no és mai arri­bar al destí sinó fer i viure inten­sa­ment el camí i les seves vicis­si­tuds.

Roca Sans està exte­nuat, però ningú ho diria: se sobre­ex­cita evo­cant i invo­cant el pro­jecte Ermoúpoli, en el qual la seva vida i el seu art s'han dis­solt en una mateixa ener­gia des­bo­cada que ha pen­ti­nat Siros, Tànger, Malta, Sira­cusa, Pat­mos, Lam­pe­dusa, Car­lo­forte, Nicòsia, Dubrov­nik i, final­ment, els últims dos anys, Sidi Bou Said, l'últim capítol d'una odis­sea a la recerca d'un patri­moni comú de valors que ara des­vela en una expo­sició a Bar­ce­lona, en un espai dedi­cat a l'art de l'empresa Ulled. Tot el pro­jecte Ermoúpoli està pen­jat a la web www.​rocasans.​net (visi­tin-la!), i és una autèntica mera­ve­lla explo­rar l'ímpetu mul­ti­dis­ci­pli­nari amb què s'ha mogut l'artista en sin­to­nia amb un nou món que s'avor­reix amb les fron­te­res entre mit­jans, suports i estils artístics. La seva capa­ci­tat de tre­ball, i sobre­tot de ges­tar cre­a­ti­vi­tat, ha estat immensa. Cada etapa d'aquesta aven­tura medi­terrània ha engen­drat un relat de ficció (tan real!), imat­ges de pin­tura i escul­tura analògica, foto­gra­fia, dibui­xos digi­tals, car­to­gra­fies for­ma­des amb Goo­gle Earth, curt­me­trat­ges d'ani­mació, book­trai­lers... i molt, moltíssim més. Roca Sans és un cre­a­dor que no té con­flic­tes amb el nou i el vell –“l'art avança actu­a­lit­zant el pas­sat”, emfa­sitza–, però les seves obres ens donen una bona lliçó: en la nos­tra era tec­nològica, el con­cepte de l'art no surt de cap sofis­ti­cat arte­facte sinó, com sem­pre, de la ment del cre­a­dor.

Can­sat, Roca Sans s'ha aga­fat un res­pir... i ha tor­nat a la pin­tura, la seva gran còmplice, diu que per fer allò que ja feia fa 40 anys però amb el pin­zell més bre­gat de sen­si­bi­li­tat i intel·ligència. “Encara crec en la bellesa, per això pinto.” Pers­picaç reno­va­dor de la figu­ració, ras­treja en els pai­sat­ges de Tor­ro­e­lla de Montgrí, on viu, els secrets més ocults del seu propi feno­men pictòric. Els resul­tats els podrem degus­tar aquest estiu al seu show­room de Pera­ta­llada.