cultura

Pirotècnia al TNC

Pere Riera retrata la vitalitat d'una família que mira de sobreviure durant el bombardeig del 17 de març del 1938 a ‘Barcelona'

Belbel considera Riera l'última baula de la tradició teatral catalana, que arrenca al XIX

Salt mor­tal de Pere Riera al TNC. De la Sala Tallers, on va mera­ve­llar amb el seu Lluny de Nuuk (2010, Premi Serra d'Or), salta a la Sala Gran del TNC (del 8 de maig al 22 de juny). L'autor i direc­tor ima­gina una “escena de vida”, de molta llum, en un dels moments de més cru­esa: les bom­bes i les gus­pi­res del bom­bar­deig a Bar­ce­lona el 17 de març del 1938. Bar­ce­lona evoca a un abisme que, sense la violència física, es repe­teix avui. Els per­so­nat­ges es plan­te­gen si han de resis­tir a la ciu­tat en defensa dels ide­als o si és millor viure'ls a Europa: un con­flicte que es pro­du­eix ara per culpa de la crisi.

Riera (Canet de Mar, 1974) volia escriure una peça per ajun­tar Emma Vila­ra­sau (Des­clas­si­fi­cats) amb Míriam Iscla (Red Pon­tiac). A l'obra, totes dues són unes ami­gues de joven­tut que es retro­ben quan “la vida ja els ha pas­sat pel damunt”, diu gràfica­ment Vila­ra­sau. Ella és una artista que torna de tri­om­far qua­tre anys a París. Retorna a la casa de l'amiga perquè sent que la neces­si­ten. Iscla és la mare de família: “El bom­bar­deig és el marc, però la foto és la gent que ho viu”. I per sobre­viure, hi ha ins­tants d'humor, i d'altres d'emo­tius: “a les guer­res, a més dels ide­als, també hi ha la gent”, L'autor també va escriure pen­sant en Jordi Bana­co­locha i Anna Moli­ner (que ja hi havia coin­ci­dit amb Lluny de Nuuk.con­clou. I és que, sense voler fer dis­cur­sos polítics, Riera ha inten­tat que apa­re­guin les dife­rents acti­tuds enfront del bom­bar­deig: des de la resistència èpica d'un artista (Pep Pla­nas) fins al desen­gany del xicot de la filla, (Joan Car­re­ras) que pre­fe­reix ser der­ro­tat i assu­mir un canvi de sis­tema polític per sobre­viure. També tensa l'acció Nati, l'encar­re­gada que sem­pre hi hagi men­jar per posar a l'olla.

El direc­tor artístic del TNC, Sergi Bel­bel, cele­bra que un autor jove repren­gui la baula del tea­tre tra­di­ci­o­nal català, escapçat, pre­ci­sa­ment, per la Guerra Civil. Riera és la baula del segle XXI que adapta una tra­dició arren­cada a finals del XIX. I és que l'obra té l'esquema clàssic de plan­te­ja­ment, nus i desen­llaç. Tot trans­corre en un únic espai i durant un dia. L'autor ima­gi­nava la tro­bada a Lon­dres o París. Des­co­nei­xia la de Bar­ce­lona. Lamenta, ara, no haver escol­tat prou els avis. Vila­ra­sau, en canvi, es queixa del silenci que prac­ti­ca­ven als dinars fami­li­ars sobre la guerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.