Esclat de veus populars a la plaça

Torna el Fes­ti­val EVA a l'Alt Penedès. Des d'avui i fins al 9 de juny. Les acti­vi­tats prin­ci­pals se cen­tren a Vila­franca del Penedès. La volun­tat d'aquest car­tell (que enguany s'ins­pira en una dita clàssica, Temps era temps, quan els ocells tenien dents) és donar rellevància a la capa­ci­tat dels con­tis­tes. I fer-ho en dife­rents for­mats. Una bona demos­tració d'aquesta volun­tat és el docu­men­tal que obre el fes­tiva. Es tracta d'un mun­tatge que recull l'aven­tura d'una colla de fine­sos que, de resul­tes d'una con­versa en un bar, van crear tot un movi­ment que es dedica a cri­dar tot allò pos­si­ble. Des d'aquell moment, qual­se­vol tipus de text és sus­cep­ti­ble de ser cri­dat: des de tex­tos legals fins a poe­mes, manu­als d'ins­truc­ci­ons, cançons infan­tils o him­nes dels països que visi­ten. D'aquesta aven­tura, ja en fa 15 anys.

L'EVA té dos con­vi­dats amb nom propi: Sergi López (també aquesta nit intervé en una sobre­taula, just després d'un sopar a El Cigró d'Or) i l'acor­di­o­nista Car­les Belda (que serà la veu que animi el con­curs de gar­ro­tins del diu­menge 9 de juny a l'hora del ver­mut a la plaça de Sant Joan). Però la volun­tat de l'EVA és donar espai a la impro­vi­sació i a la inter­venció de la gent del car­rer. Per això, sense anar més lluny, aquest dis­sabte es repe­teix la tra­di­ci­o­nal Lec­tu­res En Veu Alta. Tots aquells que s'hi ins­cri­guin tenen dret a lle­gir un text de 5 a 7 minuts de durada.

A l'EVA es té molt pre­sent el públic fami­liar (molts cops els con­tis­tes pro­fes­si­o­nals desen­vo­lu­pen la seva pro­fessió en xar­xes de bibli­o­te­ques). Hi ha múlti­ples acti­vi­tats. Dins del car­tell, s'inclo­uen també les nar­ra­ci­ons pre­vis­tes per a l'habi­tual Tam­bo­ri­nada al Parc de la Ciu­ta­de­lla de Bar­ce­lona. Algu­nes acti­vi­tats, com La capi­tal ens visita, que pre­senta el col·lec­tiu De Boca a Boca de Madrid, pre­ve­uen tres ses­si­ons: dues per a adults (a Vila­franca i també a Sant Pere de Riu­de­bit­lles) i una versió fami­liar. Còmplice dels caus cul­tu­rals de la ciu­tat, també inte­gra la peça a mig camí del català i el cas­tellà (SÍ, PERò NO EXAC­TA­MENTe) de La Cis­terna, així com Nymio, històries mínimes expli­ca­des a mà del grup Zero en Con­ducta, i encara es busca la con­nexió amb la foto­gra­fia de Can Sicart.