Un brot verd per a l'art

En un moment en què la majo­ria de notícies sobre infra­es­truc­tu­res d'art con­tem­po­rani es refe­rei­xen a tan­ca­ments o a des­man­te­lla­ments de pro­jec­tes artístics més o menys dis­fres­sats per part de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques (Can Xalant, Can Felipa, Espai Zero o l'Arts Santa Mònica), són espe­ci­al­ment ben­vin­gu­des totes les ini­ci­a­ti­ves que impli­quin tot el con­trari. En aquest cas la bona nova ve del sec­tor pri­vat i no pre­ci­sa­ment d'un àmbit poc cas­ti­gat com és el galerístic. Però no a tot­hom li vénen mal­da­des i aquest és el cas de la gale­ria ADN de Bar­ce­lona, que gràcies al mer­cat inter­na­ci­o­nal planta cara a la crisi. La gale­ria del car­rer Enric Gra­na­dos, lide­rada per Miguel Ángel Sánchez, ha apos­tat des del seu nai­xe­ment, fa una dècada, per artis­tes joves que prac­ti­quen un art polític i social, i l'ha encer­tat, sobre­tot en les fires inter­na­ci­o­nals en què par­ti­cipa. Apro­fi­tant que la con­jun­tura econòmica de la gale­ria ho per­met, Sánchez ha vol­gut fer un pas més enllà i el 29 de juny inau­gu­rarà ADN Plat­form, un espai no comer­cial i de pro­ducció i exhi­bició, lli­gat només en el seu ori­gen a la gale­ria.

En una nau indus­trial nova de Sant Cugat del Vallès, ADN Plat­form pretén ser el que Sánchez ano­mena “un cen­tre d'art con­tem­po­rani pri­vat”, que en 380 metres qua­drats, inclou tres espais expo­si­tius i fins i tot un petit apar­ta­ment per a residències d'artis­tes. La idea és dedi­car l'espai a pro­jec­tes comis­sa­ri­ats, de manera que artis­tes i comis­sa­ris emer­gents tin­dran l'opor­tu­ni­tat de pro­duir i pre­sen­tar els seus pro­jec­tes. “És una pla­ta­forma per a joves en un moment en què les ins­ti­tu­ci­ons han reduït el seu suport a l'art emer­gent. Volem pro­duir, exhi­bir i difon­dre pro­jec­tes, a par­tir dels recur­sos que genera la gale­ria, però no vol dir necessària­ment que els cre­a­dors que pas­sin pel cen­tre aca­bin sent artis­tes de la gale­ria. Però la seva maquinària, de difusió i de com­pli­ci­tats estarà al ser­vei del cen­tre i dels comis­sa­ris i artis­tes que hi par­ti­ci­pin”, explica Miguel Ángel Sánchez.

La pro­gra­mació expo­si­tiva d'ADN Plat­form tindrà un ritme de dues mos­tres a l'any, i es con­for­marà a par­tir de con­vo­catòries ober­tes a comis­sa­ris joves. “Sem­pre es dema­narà als pro­jec­tes un com­po­nent social, polític i antro­pològic, molt en la línia del que ja fem en la gale­ria –diu Sánchez–. Farem de comis­sa­ris dels comis­sa­ris”. Els pro­jec­tes, gai­rebé sem­pre col·lec­tius, tin­dran una dotació de 6.000 a 8.000 euros (no es des­carta que en el futur s'hi afe­gei­xin patro­ci­na­dors). “Això no és altru­isme d'un filan­trop –insis­teix el gale­rista– però sí que és cert que hem de reno­var el con­cepte de gale­ria. Per què no, des del sec­tor pri­vat, pot sor­gir una ini­ci­a­tiva de tarannà públic?” En la gran nau indus­trial, s'ha inclòs també un petit apar­ta­ment que per­metrà la residència d'artis­tes.

L'expo­sició inau­gu­ral serà Working Title, comis­sa­ri­ada per Juan Canela i Ane Aguirre, mem­bres del col·lec­tiu Azo­tea. L'expo­sició, vin­cu­lada al cicle de con­ferències Vértex que es va fer a la gale­ria, tracta sobre la desin­dus­tri­a­lit­zació i el pas del tre­ball mate­rial a l'imma­te­rial. Les bases per al pri­mer pro­jecte a con­curs es publi­ca­ran al setem­bre i al desem­bre es deci­dirà el gua­nya­dor amb vista a ser expo­sat el 2014. De moment, les visi­tes a l'ADN Plat­form seran con­cer­ta­des.

Sánchez s'ha asse­gu­rat l'ober­tura del denou cen­tre durant dos anys. “No tindrà un retorn directe a curt ter­mini però sí un capi­tal simbòlic amb vista a la defensa de l'art con­tem­po­rani i a gene­rar massa crítica.” Que no és poca cosa.