Les muntanyes de la llibertat

Fa cinc anys l'his­to­ri­a­dor Josep Cal­vet va recu­pe­rar de l'oblit els pas­sa­dors de fron­tera i les rutes clan­des­ti­nes que durant molts anys van ser­vir per fugir a través del Piri­neu, pri­mer als repu­bli­cans que fugien de Franco i, després, en sen­tit con­trari, a milers de jueus que fugien de l'Europa ocu­pada pels nazis. En la seva inves­ti­gació, divul­gada a través del lli­bre Les Mun­ta­nyes de la Lli­ber­tat (L'Avenç, 2008), va deta­llar les rutes piri­nen­ques per les quals van pas­sar unes 90.000 per­so­nes durant la Segona Guerra Mun­dial, entre 1939 i 1944, bus­cant en la pre­sumpta neu­tra­li­tat de l'Estat una pos­si­ble sor­tida marítima cap a Angla­terra o els Estats Units. També va recu­pe­rar el nom de molts pas­sa­dors, alguns d'ells, vete­rans repu­bli­cans que van voler con­ti­nuar la lluita col·labo­rant amb els governs ali­ats, i, altres, con­tra­ban­dis­tes del Pallars, Andorra i l'Alt Urgell que durant els anys de guerra van col·labo­rar a sal­var vides, en molts casos per diners, però no només per diners.

Cinc anys després de la publi­cació, la presó de Sort (un antiga casa on la Guàrdia Civil por­tava detin­guts els fur­tius que enxam­pava cre­uant la fron­tera) s'ha con­ver­tit en un museu que rep milers de visi­tes a l'any i les anti­gues rutes per la mun­ta­nya s'han con­ver­tit en iti­ne­ra­ris que poden seguir els excur­si­o­nis­tes i els curi­o­sos del patri­moni cul­tu­ral i la memòria històrica del Piri­neu. Aquest mes de juliol se cele­bra­ran al Pallars unes jor­na­des com­me­mo­ra­ti­ves i divul­ga­ti­ves dels Camins de la Lli­ber­tat per tal de donar un nou impuls a aquest retro­ba­ment amb un epi­sodi històric tan trans­cen­dent i que demos­tra que Cata­lu­nya, volent o no, sem­pre ha estat d'una manera o d'una altra pre­sent en els con­flic­tes que han trans­for­mat Europa. A més de con­ferències, orga­nit­za­des pel Memo­rial Democràtic i el Parc Natu­ral de l'Alt Piri­neu, entre altres, es podran fer visi­tes i l'ascensió al coll de Pala de Cla­vera, seguint una de les rutes que van por­tar tanta gent a la lli­ber­tat unes dècades enrere.