Art

art. &co

pilar parcerisas

Lectorat modèlic


Inves­ti­gar en català a Cork

Irlanda és un país petit, amb poc més de dos mili­ons d'habi­tants, té una llen­gua pròpia, que con­viu amb l'anglès, i fa mans i mànigues per rete­nir els seus habi­tants, històrica­ment immi­grants per tra­dició. Con­tra les difi­cul­tats, els irlan­de­sos s'alcen amb esforç i per­se­ve­rança i han esde­vin­gut modèlics amb el tracte que donen al català i a la seva cul­tura des del lec­to­rat de Cork, inte­grat al depar­ta­ment d'estu­dis hispànics. Hi acaba de tenir lloc el semi­nari The Cata­lan Body in the Con­tem­po­rary Glo­bal Ima­gi­nary, amb la par­ti­ci­pació de ponents cata­lans i de parla anglesa, amb la col·labo­ració de l'Ins­ti­tut Ramon Llull. La pro­posta ha vin­gut de la mà de la cata­lana Eva Bru-Domínguez, pro­fes­sora a Cork i que acaba de publi­car Beyond Con­tain­ment, un interes­sant assaig sobre la cor­poreïtat en la lite­ra­tura de Mercè Rodo­reda. El lli­bre aborda el cos en la nar­ra­tiva de Rodo­reda des de diver­sos punts de vista, des de l'art, el cinema, el femi­nisme, la lite­ra­tura crítica, l'espai polític, cul­tu­ral i geogràfic de l'escrip­tora.

La gale­ria uni­ver­sitària

Les nos­tres uni­ver­si­tats sovint volen imi­tar les nord-ame­ri­ca­nes, amb els seus cam­pus i màsters. Res més lluny de la nos­tra rea­li­tat, que hau­ria de con­so­li­dar millor la base edu­ca­tiva i fer de la uni­ver­si­tat un autèntic punt d'encon­tre amb la rea­li­tat i no un regne a part, com sol ser sovint. Pot­ser no cal anar tan lluny i la mateixa Uni­ver­sity College Cork ens dóna un exem­ple de com fer créixer els estu­dis d'arts visu­als, amb la presència d'una gale­ria cen­tre d'art con­tem­po­rani al cor de la mateixa uni­ver­si­tat: la Lewis Gluks­man Gallery, que actu­al­ment exhi­beix l'expo­sició Modern Fami­lies (Rela­ti­ves and Rela­ti­ons­hips in Art), en la qual par­ti­cipa l'artista cata­lana Eulàlia Vall­do­sera. Aquesta gale­ria té la seva col·lecció d'artis­tes irlan­de­sos, els seus cura­dors, els seus pro­gra­mes edu­ca­tius, ser­veis i atenció al visi­tant, res­tau­rant i lli­bre­ria, i en el seu dia va ser inau­gu­rada pel pre­si­dent del país. A Cata­lu­nya, on hem vis­cut els dar­rers mesos el tan­ca­ment de diver­sos espais d'art con­tem­po­rani, entre la crisi, la incom­prensió i davant l'estu­pe­facció del sec­tor i la inhi­bició política, cal pren­dre exem­ple d'aquesta Irlanda menuda però activa, modèlica en el fun­ci­o­na­ment d'aquest museu cen­tre d'art con­tem­po­rani que, des de la pla­ta­forma uni­ver­sitària, inter­can­via amb el món i ens con­vida a for­mar-ne part, des del seu lec­to­rat de català.

Bar­ce­lona, cul­tura visual

La xarxa inter­na­ci­o­nal uni­ver­sitària cata­lana fun­ci­ona. La prova n'és la publi­cació del lli­bre Bar­ce­lona. Visual Cul­ture, Space and Power, a cura d'Helena Buf­fery (Uni­ver­si­tat de Cork) i Car­lota Caul­fi­eld (Caul­fi­eld Mill College, Oak­land), amb la par­ti­ci­pació de diver­sos autors. El lli­bre refle­xi­ona sobre els can­vis haguts a Bar­ce­lona des dels ini­cis del segle XX fins avui, una posada al dia del nos­tre entorn urbà per ulls de dins i, sor­to­sa­ment, també de fora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.