Úrsula i les onze mil verges

Enri­que Jar­diel Pon­cela, novel·lista i dra­ma­turg espa­nyol con­re­a­dor del tea­tre de l'absurd, es plan­tejà el dubte que mai hagués pogut haver-hi onze mil ver­ges. I del dubte en féu una hila­rant novel·la, on el pro­ta­go­nista comença pre­gun­tant:

–Però, hi va haver mai onze mil ver­ges?

I un supo­sat lec­tor li con­testa:

–Home... Per què no? Ha pogut haver-hi onze mil ver­ges, com hi va haver dotze apòstols, deu mana­ments, set pla­gues i qua­tre evan­ge­lis­tes.

A la ciu­tat de Valls, el 21 d'octu­bre o el diu­menge poste­rior, el dia de la santa i les seves onze mil com­pa­nyes se cele­bra amb una  impor­tant i tra­di­ci­o­nal diada de cas­tells que té lloc cada any a la plaça del Blat. La importància d'aquesta diada cas­te­llera resi­dia –i resi­deix– en el fet que es mesu­ren les dues colles locals, la Vella i la Joves dels Xiquets de Valls, coin­ci­dint amb final de la tem­po­rada, moment en què, després de l'acti­vi­tat de tot l'estiu, s'entén que estan en la seva millor forma. Avui, mal­grat que altres colles que plan­ten cas­tells de la mateixa cate­go­ria que els vallencs han fet bai­xar la importància de la diada, encara queda en peu la riva­li­tat de les colles de la ciu­tat bres­sol dels cas­tells.

A par­tir de sant Miquel de setem­bre i fins ben entrat el novem­bre és temps de fires rama­de­res. En tot el vell món agrari medi­ter­rani, pels volts d'aquesta diada era el moment de fer el canvi de les maso­ve­ries i altres con­trac­tes d'arren­da­ment de ter­res. S'ente­nia que aquest era un bon moment de canvi perquè la terra, durant aquest temps, és en des­cans; el vell maso­ver no cal que la tre­ba­lli més, i el nou arren­da­tari la tro­barà nova per tre­ba­llar-la com a ell li sem­bli con­ve­ni­ent.

Una fira de bes­tiar equí interes­sant per anar a veure aquest mes de poca acti­vi­tat fes­tiva és la tria de mulats d'Espi­na­vell, un case­riu de Molló, al Ripollès. Es fa cada any el 13 d'octu­bre, dia de sant Edu­ard. Els orígens de la fira són dub­to­sos, però en l'actu­a­li­tat repre­senta una magnífica ocasió comar­cal per a l'acti­vi­tat turística, encara que en un prin­cipi la fira hagués estat una espontània tro­bada entre els rama­ders de Molló i els com­pra­dors. L'acti­vi­tat comença amb la bai­xada dels caps de bes­tiar des de les altes pra­des fins a les Pla­nes d'Espi­na­vell, on se cele­bra la fira. El bes­tiar ha pas­sat tot l'estiu a les pas­tu­res i la tria suposa el final de la tem­po­rada que aquests hi pas­sen. Al matí es porta a terme la com­pra­venda dels ani­mals i es con­ce­dei­xen pre­mis als més bells exem­plars. A la tarda es pro­ce­deix a la sepa­ració o tria de les eugues i dels mulats (les seves cries). D'aquí el nom de tria de mulats.