Sense cultura

PORT. FRANC

Jaume VIDAl

Molts punts de Mira

Fa deu anys va morir l'artista Víctor Mira. Nascut a Saragossa, va viure a cavall de Barcelona, on va trobar un clima més serè per treballar, i de Munic, on trobava la comprensió germànica a la seva obra. Les galeries Ignacio Lassaletta, N2 i Eude li dediquen un record

Hi ha artis­tes que t'agra­den i d'altres que, a més, els por­tes al cor. L'obra i diver­ses cir­cumstàncies ho fan pos­si­ble. Víctor Mira, nas­cut a Sara­gossa l'any 1949, és per a mi d'aquesta mena. Abans de la seva mort, vaig tenir inten­ses xer­ra­des que ana­ven més enllà del for­mu­lisme pro­fes­si­o­nal tipus: “quins són els teus pro­pers pro­jec­tes” o “quina evo­lució hi ha en la teva dar­rera mos­tra amb relació a l'ante­rior”. Perquè par­lar d'art amb Mira era expres­sar la visió del món. Per això, em vaig que­dar glaçat quan el 20 de novem­bre del 2003, ara ha fet deu anys, en una tru­cada a mitja tarda em van dir que havia mort Víctor Mira.

Estava viat­jant amb automòbil. La tru­cada era dels com­panys del Cul­tura del diari El País. Cata­lina Serra em dema­nava que en fes la necrològica. Curi­o­sa­ment, va ser el meu dar­rer arti­cle en aquest diari, atès que ja havia apa­rau­lat la meva marxa cap a El Punt, que al mes següent obria edició a Bar­ce­lona.

La pri­mera per­sona amb qui vaig par­lar va ser el seu gale­rista, el també ara­gonès Miguel Mar­cos, que el va defi­nir com “un ani­mal pictòric, un home entre­gat al seu tre­ball, un monjo en el seu taller que vivia per i per a l'art”.

Vivia per l'art i també va morir per l'art. Mira es va lle­var la vida llençant-se a les vies d'un tren de roda­lies qua­tre hores després que, segons la poli­cia ale­ma­nya, un curt­cir­cuit prengués foc a la seva cuina. El fum podria haver danyat algu­nes de les obres, cosa que hau­ria posat l'artista en un estat de sobre­ex­ci­tació. En aque­lla època, Mira vivia entre Bar­ce­lona i la loca­li­tat de Breit­brunn am Ammer­see, a prop de Munic.

Una part de l'obra que era a Ale­ma­nya, com a lle­gat fami­liar, es pot veure ara a la gale­ria Igna­cio Las­sa­letta (ram­bla Cata­lu­nya, 47, Bar­ce­lona), que per com­me­mo­rar els deu anys de la mort de l'artista ha orga­nit­zat l'expo­sició Víctor Mira 1949-2003, que es com­ple­men­tarà d'aquí a uns dies amb una selecció de dibui­xos de Mira que es veu­ran a la gale­ria N2 i una expo­sició d'obra gràfica a la gale­ria Eude, que s'inau­gu­rarà el 14 de gener.

La mos­tra que ja es pot veure a Igna­cio Las­sa­letta per­met con­tem­plar obres dels anys vui­tanta, en què s'expres­sava tota la ico­no­gra­fia de cra­nis i creus, les seves pin­ze­lla­des expres­si­o­nis­tes i el seu color intens. Però, rere aquest con­junt d'ele­ments mor­fològics i matèrics, es troba el Víctor Mira que bus­cava la vida o, si més no, inten­tava fer-hi front. La vivia amb una certa angoixa i con­flicte. Pot­ser l'extrema sen­si­bi­li­tat li feia per­ce­bre-ho tot amb una inten­si­tat que el des­bor­dava.

Només una pin­tura del segle XXI: Ima­gen bino­cu­lar, que apa­rent­ment sem­bla una obra amb menys inten­si­tat rebel. Però Mira va ser geni i figura, i el bodegó, d'apa­rença bucòlica, té truc. En un cantó del qua­dre, les flors xuclen l'aigua d'una gerra, a l'altre extrem, ho fan d'una llauna de líquid explo­siu.

A més de pin­tura, la mos­tra pre­senta escul­tu­res en bronze com tres peces de la sèrie Cul­tura del Arco. L'arc sol estar pre­sent en l'obra de l'artista. En l'última època solia pin­tar-se rebent flet­xes que llençaven per­so­nat­ges que li eren molt pro­pers. Aques­tes peces van tenir molt de ressò en l'últim Arco en què va par­ti­ci­par. La mos­tra també inclou una sèrie d'objec­tes, com ara Poeta muerto, que mos­tren la ver­sa­ti­li­tat de l'artista i la seva capa­ci­tat de donar forma a un mateix con­cepte amb mate­rial diver­sos com són, en aquest cas, els objec­tes tro­bats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia