Claredat i equilibri

No és gaire habi­tual que l'autor d'un lli­bre comenci la pre­sen­tació de la seva obra dema­nant perdó, però el cas és que Àlex Broch va fer-ho dijous pas­sat a propòsit del retard amb què ha aca­bat lliu­rant l'anto­lo­gia de tex­tos de crítica literària de Miquel Martí i Pol pel qual la Fun­dació Valvi va con­ce­dir-li, el 2005, la pri­mera beca per a estu­dis sobre l'obra poètica d'un autor català que con­vo­cava. Vuit anys d'espera són molts, i Àlex Broch es va creure en la neces­si­tat de jus­ti­fi­car-se tra­ient per sor­presa de sota la taula les dues pesa­des raons de la seva demora: un Dic­ci­o­nari de la lite­ra­tura cata­lana actu­a­lit­zat i el pri­mer dels vuit volums de la nova Història de la lite­ra­tura cata­lana, que subs­ti­tu­eix la ja clàssica de Molas i Riquer, tre­balls tots dos que van enco­ma­nar-li de diri­gir poc després de rebre la beca i que han alen­tit la seva recerca sobre Martí i Pol. Per reforçar la seva dis­culpa, va fer lliu­ra­ment solemne dels dos gros­sos volums al pre­si­dent de la Fun­dació Valvi, Joa­quim Vidal, perquè els incor­pori a la bibli­o­teca de l'enti­tat, davant la mirada com­pla­guda de Mont­ser­rat Sans, vídua del poeta, que assis­tia diver­tida a aquest acte públic de con­trició.

Com que l'endar­re­ri­ment de l'encàrrec ja havia estat prou argu­men­tat, Àlex Broch va pro­ce­dir a deta­llar el con­tin­gut del seu lli­bre, Miquel Martí i Pol, lec­tor i crític, un tre­ball de recerca als arxius per recu­pe­rar i cohe­si­o­nar els arti­cles i pròlegs en què el poeta de Roda de Ter va abor­dar la crítica literària d'autors con­tem­po­ra­nis. És una faceta no gaire cone­guda de l'autor d'Esti­mada Marta, i per això mateix, com va subrat­llar Mont­ser­rat Sans, “espe­ci­al­ment atrac­tiva” per als inves­ti­ga­dors. Sense cap dubte, Broch ha sabut treure'n suc, d'aquesta pros­pecció “quasi arqueològica” per algu­nes peces que Martí i Pol va publi­car des dels anys cin­quanta a revis­tes i lli­bres d'altri, perquè un cop reco­pi­lats ha pogut per­fi­lar el retrat intel·lec­tual de l'escrip­tor, que en qua­li­tat de crític es va dis­tin­gir per un prin­cipi nítid, segons Broch: “Dema­nar a l'obra dels altres els matei­xos valors que a la seva pròpia poe­sia.” I aquests valors eren igual­ment clars: comu­ni­ca­bi­li­tat i equi­li­bri, és a dir, clare­dat i ade­quació de la llen­gua al sen­tit. Entre els tex­tos de l'anto­lo­gia, Broch va des­ta­car la pri­mera crítica de les cançons de Rai­mon, “una forma de poe­sia oral que encai­xava amb el seu con­cepte d'una lite­ra­tura rea­lista i comu­ni­ca­tiva”, o el millor estudi, igual­ment pio­ner, de l'obra de Joan Vinyoli, que va ser­vir de pròleg a l'edició de la seva Obra poètica el 1979, així com la pre­sen­tació del pri­mer poe­mari català de Joan Mar­ga­rit. En la seva inter­venció, Joa­quim Vidal va apro­fi­tar l'ocasió per ani­mar Flo­renci Cri­villé, pre­sent a la sala i un dels prin­ci­pals col·lec­ci­o­nis­tes de Martí i Pol, a lliu­rar la docu­men­tació del seu arxiu a la Bibli­o­teca de Sant Gre­gori, que porta el nom del poeta.