ROCK
GUILLEM VIDAL
Madee: retorn a Orió
El grup del Maresme celebra els deu anys del reverenciat ‘Orion's belt'. «Tot el que he fet des d'aleshores està molt connectat amb aquest disc» (Ramon Rodríguez, The New Raemon)
Un dels discos insígnia de l'era daurada –o una de les eres daurades– del segell BCore, durant la qual grups picapedrers com ara No More Lies, The Unfinished Sympathy i Standstill van trobar el seu propi discurs, és Orion's belt (BCore, 2004). Els seus autors, Madee, oriünds de Cabrils, feia ja més de deu anys que tocaven plegats i, en aquest treball, que la història ha inserit en el calaix dels «discos de culte», van desplegar un intens univers d'elevat voltatge melòdic i emocional. “Orion's belt va ser un punt i a part”, afirma convençut qui va ser cantant i guitarrista de la formació: Ramon Rodríguez, que quatre anys més tard, i en la pell de The New Raemon, començaria a conquerir xifres més grans de públic. “Va ser el primer disc on vam concretar el so que érem capaços de fer, ja que en els dos primers treballs (Songs from Cydonia i Secret chamber, publicats els anys 2002 i 2003, respectivament), eren bàsicament bancs de proves. Es notava d'on veníem i què escoltàvem, i eren plens de lletres amb més forma que fons en les quals no parlava gaire de res. A Orion's belt, doncs, vaig començar a abordar coses que em passaven, i va marcar de manera molt profunda la meva lírica posterior.”
Gravat als Engine Studios de Chicago de manera quasi paral·lela al 41º46.5'N 3º1.9'E de No More Lies (el grup de Santi Garcia, productor de Madee així com d'un bon grapat de bandes de la discogràfica de Jordi Llansamà), Orions' belt es veuria determinat per un moment de gran convulsió emocional de Rodríguez. «M'havia separat de la mare de les meves filles, tant el meu pare com la meva mare havien estat malalts, i el disc es va fer en aquest context. M'havia d'enfrontar a moltes coses i el disc, amb tota aquella intensitat i ràbia, traspua totes aquestes angoixes. Els altres del grup, a Chicago, s'ho van passar molt bé, però jo no gaire. Se n'anaven a passejar i fer fotos mentre jo em quedava tancat a l'estudi, ja que potser era l'única cosa a la qual em podia agafar per no pensar en tot el que em passava.”
Tot i els aplaudiments amb els quals va ser rebut Orion's belt, Madee no ascendiria a divisions superiors de popularitat com altres grups de BCore i, en el poc més d'un lustre que li quedava de vida, al grup, només va ser capaç d'entregar un altre disc: L'Antartica (2010). “Les vides personals, en aquest grup, on tots som d'allà mateix i fa tants anys que ens coneixem, sempre han estat el que més pesen. Hi havia qui no es podia comprometre ni tan sols a quedar per assajar, amb la qual cosa no podíem fer grans gires. Després d'Orion's belt vam quedar una mica buits, però en un grup costa molt que tots els seus integrants tinguin el mateix grau d'implicació. Si, més tard, vaig fer The New Raemon és perquè em volia dedicar plenament a la música i no podia forçar ningú a fer-ho.”
Dos concerts, un nou ‘single'
Després d'un sopar, l'any passat, amb tots els integrants de Madee asseguts a taula, la banda maresmenca va decidir no deixar escapar l'efemèride del disc més important de les seves vides. Van decidir revisar-lo fa uns dies a Madrid i, demà, a l'Apolo i publicar un nou single: Age of ruin. “Per molt que toquis amb altres músics i n'aprenguis un niu, la gent amb qui he après a tocar i a compondre són ells, per la qual cosa quan m'hi reuneixo passen coses especials”, resumeix Ramon Rodríguez, que des del setembre passat té The New Raemon en via morta. “Si em tanques amb en Pep [Masiques, baix] i en Lluís [Cots, bateria] en un local d'assaig, et podrem construir una cançó en qüestió de minuts. Trobava a faltar aquesta energia que es genera quan hi som tots sis.”