Lídia Pujol il·lumina les Franqueses

Han hagut de pas­sar més de tres-cents anys d'abandó i set anys d'obres de res­tau­ració per poder veure l'església de Santa Maria de les Fran­que­ses, de Bala­guer, únic super­vi­vent del mones­tir cis­ter­cenc aixe­cat per ordre de la com­tessa Dolça de Foix el 1186, nova­ment il·lumi­nada amb la força espi­ri­tual que li va impri­mir dis­sabte pas­sat la can­tau­tora Lídia Pujol, que està en plena gira de l'espec­ta­cle musi­cal i poètic Iter Lumi­nis i que va tenir l'encert de fer parada en les velles pedres cis­ter­cen­ques situ­a­des a la ribera del Segre. L'antic mones­tir, del qual només que­den els ves­ti­gis dels fona­ments en els ter­renys con­ti­gus a l'església, va ser impul­sat pels com­tes d'Urgell i va donar aixo­pluc a una comu­ni­tat de reli­gi­o­ses que depe­nia del mones­tir de Poblet, fins que la seva decadència, paral·lela a la decadència política del com­tat d'Urgell, el va con­duir a la des­a­pa­rició. Les poques reli­gi­o­ses que hi que­da­ven en van mar­xar l'any 1474 i l'abat de Poblet hi va man­te­nir un parell de mon­jos cus­to­di­ant-lo, fins que l'any 1700 van aban­do­nar defi­ni­ti­va­ment el mones­tir i se'l van ven­dre a un pro­hom de Bala­guer, Fran­cesc de Por­tolà.

Mig segle abans, un viat­jant, Diego de Mon­far, va des­criure el mones­tir com un indret gai­rebé fan­tas­mal: una obra antiga i mas­sissa situ­ada entre ter­renys enfan­gats i vapo­ro­sos a prop del riu Segre, ple de sepul­cres de pedra sense cap ins­cripció i que amenaçava ruïna per tots els qua­tre cos­tats.

El pas a mans pri­va­des no va millo­rar la situ­ació del mones­tir, que va aca­bar enru­nat i amb l'antiga i robusta església romànica con­ver­tida en magat­zem per a l'acti­vi­tat agrícola. Així va arri­bar al segle XXI, fins que es va esco­me­tre per fi la seva res­tau­ració. El novem­bre del 2006 van començar els tre­balls, pro­mo­guts per la nova pro­pi­e­tat, l'empresa Iden­ti­rama, que hi vol fer un con­junt cul­tu­ral i de natura amb l'església i els ter­renys de l'entorn, en col·labo­ració amb l'Ajun­ta­ment de Bala­guer, la Dipu­tació de Lleida, el Con­sell de la Noguera i diver­sos depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat. La reha­bi­li­tació va tenir també els ajuts del pro­grama Romànic Obert, impul­sat per l'obra social de La Caixa, a par­tir del 2009. L'any pas­sat les obres van arri­bar a la seva etapa deci­siva amb la res­tau­ració de la teu­lada de l'església.

Dis­sabte, Lídia Pujol hi va posar la màgia i l'espi­ri­tu­a­li­tat. Ves­tida amb tei­xits de fan­ta­sia blanca, com una sacer­do­tessa sor­gida de la terra, la can­tau­tora va inter­pre­tar el reper­tori d'Iter Lumi­nis amb peces reli­gi­o­ses, tro­ba­do­res­ques, popu­lars cata­la­nes i jid­disch, cul­mi­na­des amb el cant de l'arbre dalt d'una oli­vera ins­tal·lada en un dels late­rals del tem­ple. Pot­ser l'església i antic mones­tir de Santa Maria de les Fran­que­ses ja no es dedi­carà a la con­tem­plació reli­gi­osa com ho va fer durant els segles XI, XII i XIII, però dis­sabte pas­sat la can­tau­tora va crear un espès clima de comunió amb el patri­moni, auto­co­nei­xe­ment i diàleg amb els pro­pis orígens, trets que donen sen­tit a reha­bi­li­ta­ci­ons com la de Santa Maria de les Fran­que­ses.

Iter Lumi­nis es va estre­nar al febrer a l'ermita de Sant Sal­va­dor del Coll de l'Aguda, on es va enre­gis­trar el disc Mariam Matrem, i es va pre­sen­tar a l'església de Sant Pere de Ter­rassa els pas­sats 1 i 4 de maig. A Ponent la gira pas­sarà pel mones­tir de Cellers (Segarra), l'església d'Olius (Sol­sonès), Sant Pere de Grau­des­ca­les (Sol­sonès), la col·legi­ata de Sant Pere de Ponts (Noguera) i la torre de Vall­fe­rosa (Segarra), on cul­mi­narà la gira l'agost del 2015.