Més que un club de turisme

D'alter­na­ti­ves al turisme cul­tu­ral mas­si­fi­cat, n'hi ha mol­tes. Més enllà de Gaudí i de les seves ico­nes arqui­tectòniques, i de les pesa­des cues que cal fer per entrar als museus Picasso o Dalí, hi ha vida, molta vida. I més enllà de l'oferta pen­sada per ser dige­rida per un públic forà, també. El turisme cul­tu­ral més idi­o­sincràtic, res­pectuós amb l'eco­sis­tema autòcton, té des de fa vuit anys un orga­nisme que el vet­lla: la Xarxa de Turisme Indus­trial de Cata­lu­nya (Xatic).

La seva raó de ser és la divul­gació del patri­moni indus­trial del país, ja siguin anti­gues fàbri­ques recon­ver­ti­des en cen­tres d'inter­pre­tació o museus que evo­quen un pas­sat més o menys llunyà, o bé empre­ses, algu­nes d'històriques, que estan en actiu. La Xatic té 26 muni­ci­pis asso­ci­ats, situ­ats per tota la geo­gra­fia, i tutela visi­tes i un extens pro­grama d'acti­vi­tats en més de mig cen­te­nar d'equi­pa­ments de natu­ra­lesa diversa.

La xarxa té ambició de país i està oberta a l'adhesió de nous socis amb un lle­gat que pugui aju­dar a enten­dre la revo­lució indus­trial, social i cul­tu­ral del país. Aquest 2014 ha donat la ben­vin­guda a Sant Sadurní d'Anoia, que aporta el seu Cen­tre d'Inter­pre­tació del Cava, i a Mont­cada i Rei­xac, cus­todi de la Casa de les Aigües. La vice­pre­si­denta de l'asso­ci­ació, Teresa Casals, regi­dora de Cul­tura de Ter­rassa, asse­nyala l'anhel de con­ti­nuar ampli­ant la xarxa en un moment en què la demanda social per aquest tipus de turisme més con­sis­tent i refle­xiu està crei­xent. Més d'un milió de visi­tants anu­als ho ava­len. “Estem con­vençuts que aquest model té mol­tes pers­pec­ti­ves de futur. En diver­sos països euro­peus, el turisme indus­trial està ben con­so­li­dat. Aquí ens falta fer camí, però els últims anys hem avançat i estem real­ment il·lusi­o­nats”, remarca Casals.

Des que es va crear, el 2006, la Xatic s'ha eri­git en una opció turística sin­gu­lar per a tot aquell que vul­gui com­pren­dre la història del país, en con­cret la que entronca amb les vicis­si­tuds del seu progrés. La xarxa no es limita a ser una freda llista d'edi­fi­cis amb uns prin­ci­pis comuns, sinó que es pre­o­cupa de dina­mit­zar-los amb la pro­moció i la difusió d'un pro­grama d'acti­vi­tats, més de 2.000 cada any.

Casals asse­nyala com a tret dife­ren­cial la seva debi­li­tat pel públic fami­liar. “L'objec­tiu és difon­dre conei­xe­ment amb un sen­tit que també pot ser lúdic i, per tant, atrac­tiu per a tot­hom”, subrat­lla. Jus­ta­ment, una de les estratègies de més èxit ha estat la cre­ació d'un car­net, que s'obté de manera total­ment gratuïta, amb infi­ni­tat d'avan­tat­ges i de des­comp­tes en ser­veis i pro­duc­tes turístics, amb la com­pli­ci­tat d'una extensa tera­nyina d'esta­bli­ments col·labo­ra­dors en els diver­sos muni­ci­pis. És el Club de la Xatic, amb més de 3.000 socis que, com bé diu Casals, té un fort caràcter fami­liar o, si més no, d'estímul per com­par­tir experiències. “La idea és que, més enllà de la des­co­berta pun­tual d'un equi­pa­ment, el visi­tant tin­gui altres al·lici­ents per ampliar la seva visita”, indica.

El que dota l'asso­ci­ació d'una forta per­so­na­li­tat és el pro­grama Indústria viva, amb el qual es vol acos­tar les empre­ses cata­la­nes al públic –pro­fes­si­o­nal o, sim­ple­ment, curiós– amb la pos­si­bi­li­tat de visi­tar les seves ins­tal·laci­ons i conèixer en directe els pro­ces­sos de fabri­cació dels seus pro­duc­tes. Actu­al­ment, hi ha una vin­tena de fir­mes adhe­ri­des a aquesta pro­posta que fa valer la història econòmica que s'escriu en el temps pre­sent.

Ter­rassa, una de les ciu­tats amb un lle­gat indus­trial, sobre­tot d'estil moder­nista, més impor­tants del país, és la seu de la Xatic. Exer­ceix un lide­ratge des de la mateixa cre­ació de la xarxa i, des d'ales­ho­res, també es fa càrrec de la seva gestió. Tot i que ini­ci­al­ment la Gene­ra­li­tat va donar un impuls per al finançament de l'asso­ci­ació, ara només se sus­tenta amb apor­ta­ci­ons muni­ci­pals.