Noucentisme dubtós

Joa­quim Sunyer va ser un gran pin­tor de pai­sat­ges marítims i rurals, dins del movi­ment nou­cen­tista que elo­gi­ava per sobre de tot la ciu­tat. Ismael Smith, defi­nit el 1906 per Eugeni d'Ors com el pri­mer artista nou­cen­tista, va cul­ti­var una estètica deca­dent i va tenir una vida bohèmia. Són algu­nes de les con­tra­dic­ci­ons que el crític d'art i pro­fes­sor Joan M. Min­guet i el direc­tor del Museu d'Art de Cer­da­nyola, Txema Romero, asse­nya­len que hi ha entre el movi­ment cul­tu­ral que la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya va impul­sar des de dalt per moder­nit­zar el país i la seva plas­mació visual per part dels cre­a­dors.

Aquesta com­ple­xi­tat con­forma el fil de l'expo­sició Els altres nou­cen­tis­tes, comis­sa­ri­ada per Min­guet i Romero, i que ha ini­ciat al Museu d'Art de Cer­da­nyola una iti­nerància per diver­ses ciu­tats. Coproduïda entre el mateix museu i l'ofi­cina de patri­moni cul­tu­ral de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, la mos­tra “intenta plan­te­jar certs dub­tes”, diu Min­guet, al vol­tant del nou­cen­tisme visual. “La Man­co­mu­ni­tat, amb Prat de la Riba al cap­da­vant i Eugeni d'Ors com a ideòleg cul­tu­ral, va ser una ins­ti­tució amb la volun­tat de cons­truir una estruc­tura cul­tu­ral forta i una soci­e­tat culta a Cata­lu­nya –explica Min­guet–. Van fer una tasca impres­si­o­nant de política cul­tu­ral, però en canvi visu­al­ment té un estil inde­fi­nit. Es pot dir que el nou­cen­tisme no és una cate­go­ria estètica, sinó que és un movi­ment.”

En la mos­tra, de petit for­mat però amb una tesi ambi­ci­osa i ago­sa­rada, es poden veure obres a través de les quals es vol demos­trar aquesta inde­fi­nició, com ara el magnífic oli de Lola Anglada amb un dona vista d'esquena en un pai­satge rural. Gens urbà. O el dibuix de Dona amb raïm, d'Enric Casa­no­vas. “No hi ha cap pin­tor que pinti la trans­for­mació de la ciu­tat”, indica Min­guet.

A la mos­tra, que també inclou obres de Xavier Nogués, Ismael Smith, Josep Obi­ols, Manolo Hugué, Enric Cristòfor Ricart, Josep de Togo­res i Pere Pruna, hi ha espai també per a les arts gràfiques, l'escul­tura i la foto­gra­fia.

L'expo­sició s'ha con­for­mat amb obres pro­ce­dents de la Xarxa de Museus Locals, recu­pe­rant així peces poc o mai vis­tes abans i arra­co­na­des a les reser­ves dels cen­tres, que d'aquesta manera cobren un nou valor patri­mo­nial.

Un cop closa a Cer­da­nyola el pròxim dia 31, la mos­tra viat­jarà durant un any i mig a Man­resa, Mollet, Saba­dell, Cal­des de Mont­bui, Sant Cugat, Vila­franca del Penedès i Canet de Mar.