A sobre, tothom està content?

La limi­tació del Depar­ta­ment de Cul­tura per fer pro­moció del talent català és no poder legis­lar ni IVA, ni tam­poc mece­nat­ges. Sí que pot reor­de­nar els diners que van arri­bant amb comp­ta­go­tes i mirar que la pro­ducció sigui al màxim d'explo­ta­ble i expor­ta­ble. Ara, a més de crear, també cal garan­tir bona gira i tenir un públic inquiet que res­pon­gui a les pro­pos­tes. Tot i que es des­ti­nen més diners a finançar les arts escèniques (com es fan sense manies en l'auto­moció, per exem­ple), les aju­des tri­en­nals es donen a par­tir d'un con­curs obert. Hi ha noms històrics que han per­dut el pri­vi­legi i altres que, tot i tenir la qua­li­tat màxima, han per­dut apor­tació pública, apa­rent­ment. El mèrit és que l'acord és amb el sec­tor, que superarà pos­si­bles atza­ga­ia­des polítiques; i que, diuen des de la Gene­ra­li­tat, tots estan con­tents. Les bones deci­si­ons són les que aple­guen grans majo­ries.