Corda per als sentits

Després dels con­certs de retorn de Ja t'ho Diré i un disc de nada­les, Cris Jua­nico es retroba amb el reper­tori propi a F(a)usta (RGB Suports), un disc exe­cu­tat amb vio­lins, viola, vio­lon­cel, con­tra­baix i gui­tarra en el qual el menorquí juga la carta de la cali­desa. “Tot i que hi hagi fet algun pro­jecte pun­tual, la de les cor­des no és una sono­ri­tat que esti­gui massa en el meu regis­tre, però em volia arris­car”, afirma Jua­nico, que va encar­re­gar a Miquel Àngel Aguiló (res­pon­sa­ble, entre d'altres aven­tu­res, del Coser i can­tar d'Antònia Font) la tasca d'arran­jar les cançons. “És bar­roc però alhora con­tem­po­rani, en el sen­tit que juga molt amb la ins­tru­men­tació. Els ins­tru­ments de corda em per­me­ten can­tar de forma més còmoda i expres­siva.”

Les cançons de F(a)usta juguen amb els sen­tits (“és el que més em diu mon pare de la música que faig!”) i con­te­nen voca­bu­lari típica­ment Jua­nico: vent, cel, terra, ones, lluna, sol, mar, sal, illa, camps segats i “car­rers de Ciu­ta­de­lla que neden buits”. “És el que visc i el que veig”, som­riu. “T'asse­guro que vaig en metro, però no m'ins­pira gens.” “Fer con­viure progrés i natura és una cosa, a més, que no aca­bem de tenir clara”, hi afe­geix. “Hi ha interes­sos, sem­pre econòmics, que tren­quen l'equi­li­bri i sovint obli­dem que el pa per avui pot­ser és fam per demà. Mol­tes coses, si no les fem des d'un punt de vista de con­su­mi­dors, sem­bla que no tin­guin sen­tit. I obli­dem com d'impor­tants són també la reflexió i la con­tem­plació.”

Jua­nico pre­sen­tarà F(a)usta avui al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona, dins del Fes­ti­val Stre­nes.