Millet complementava el seu sou al Palau amb un plus de 66.000 euros mensuals

Els ingressos milionaris que li proporcionava la institució li van permetre invertir en negocis immobiliaris, encara actius

A la nòmina ofi­cial que cobrava com a pre­si­dent de la Fun­dació Orfeó Català-Palau de la Música i a aquest plus men­sual de 66.000 euros, s'hi han d'afe­gir altres incen­tius que Millet cobrava de manera esporàdica. Per exem­ple, al final de l'any del cen­te­nari, Millet va cobrar un bonus de més de 700.000 euros en agraïment per l'esforç que ell i altres mem­bres de la direcció van fer per acon­se­guir un finançament extra­or­di­nari dels actes.

Part d'aquests diners els va cobrar a través de fac­tu­res fetes per algu­nes de les seves empre­ses exter­nes. Els nego­cis paral·lels de Millet a la seva tasca de pre­si­dent del Palau no es van limi­tar al sec­tor immo­bi­li­ari, sinó que es van esten­dre a camps tan diver­sos com la ràdio i la tele­visió, l'ener­gia eòlica i a la pre­venció de ris­cos labo­rals. Encara s'ha de veure si el jutge que inves­tiga el saqueig al Palau de la Música que ell mateix ha con­fes­sat entrarà o no a inves­ti­gar si la par­ti­ci­pació de Millet en la cre­ació d'aques­tes empre­ses es va fer amb diners des­vi­ats de la ins­ti­tució.

Empre­ses milionàries

La soci­e­tat immo­biliària més antiga cre­ada per Millet jun­ta­ment amb la seva dona, Marta Vallès Guarro, Bonoima SL, es va cons­ti­tuir l'any 1990 i actu­al­ment con­ti­nua en actiu i la seva seu social con­ti­nua sent al domi­cili par­ti­cu­lar del matri­moni, a l'Amet­lla del Vallès. Entre els anys 2002 i 2007, aquesta empresa va pas­sar a regis­trar unes ampli­a­ci­ons de capi­tal milionàries: de 453.163 euros va pas­sar a tenir un capi­tal de 2.651.191 euros. El 13 de novem­bre del 2003, Fèlix Millet i el seu prin­ci­pal còmplice en el des­falc del Palau, Jordi Mon­tull Bagur, van mun­tar Set Her­mani SL, una altra soci­e­tat immo­biliària amb domi­cili a la ram­bla de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona. Tres anys després, el 19 d'octu­bre del 2006, Millet i la seva dona cons­tituïen una altra soci­e­tat immo­biliària: Inmoin­terna SL, amb seu al car­rer Modo­lell i amb un capi­tal ini­cial mínim de 3.006 euros. A través de la seva vin­cu­lació amb l'Agru­pació Mútua, Millet també és pre­si­dent de la soci­e­tat anònima AMCI Habi­tat, dedi­cada a l'acti­vi­tat immo­biliària i amb un capi­tal subs­crit de gai­rebé 17.000.000 d'euros. L'aven­tura empre­sa­rial de Millet pel sec­tor del totxo es va ampliar coin­ci­dint amb la bom­bo­lla immo­biliària. No en va es va asso­ciar amb pro­mo­tors de reco­ne­gut pres­tigi en el sec­tor, com els expre­si­dents del Barça Josep Lluís Núñez i Enric Reyna. Amb aquest últim, l'any 2003 va cons­ti­tuir la soci­e­tat Reimi Habi­tat­ges SL amb un capi­tal ini­cial decla­rat de 450.768 euros. A més d'ells dos, en l'estruc­tura de l'empresa també hi ha repre­sen­tats la dona de Millet i alguns fills del pro­mo­tor Reyna, pre­si­dent del Gremi de Cons­truc­tors de Bar­ce­lona. Fèlix Millet ocupa també encara el càrrec de pre­si­dent d'Arqui­tec­tura Pre­ven­tiva Inte­grals SA, una empresa cons­tituïda el febrer del 2002 i regis­trada a Fuen­la­brada (Madrid) que es dedica a la impor­tació, comer­ci­a­lit­zació, fabri­cació i dis­tri­bució de sis­te­mes i ser­veis de pre­venció de ris­cos labo­rals.

Un dels altres sec­tors econòmics en què Millet va deci­dir inver­tir va ser el de la comu­ni­cació. Una d'aques­tes empre­ses, ja extin­gida, era Canal Obert SA, de la qual ell era el pre­si­dent; Josep Lluís Núñez, el vice­pre­si­dent; la direc­tora gene­ral del Palau de la Música ocu­pava el lloc de con­se­llera, i el secre­tari de la ins­ti­tució, Ramon Bergós, el de secre­tari. L'any 1999, amb altres empre­sa­ris del sec­tor, va crear TV Cat SL, amb un capi­tal subs­crit de 300.000 euros. L'11 de juliol del 2003, el capi­tal d'aquesta empresa es va veure unes hores incre­men­tat en qua­tre mili­ons per una ampli­ació que el mateix dia es va reti­rar. Si no l'última, una de les últi­mes empre­ses fun­dada per Millet està direc­ta­ment lli­gada amb l'acti­vi­tat del Palau de la Música.

L'1 de gener d'aquest any, un cop més jun­ta­ment amb la seva esposa i una ter­cera per­sona, Maria Sole­dad Car­re­ras Gil de San­tivañes, que consta com a admi­nis­tra­dor únic, va cons­ti­tuir la soci­e­tat Aysen Pro­duc­ci­ons 46 SL, amb domi­cili social al car­rer Bal­mes, dedi­cada a «la pre­pa­ració i ela­bo­ració d'estu­dis de mer­cat, la relació i firma d'acords o con­ve­nis amb audi­to­ris mun­di­als, i el foment, pro­ducció i pro­moció de for­ma­ci­ons musi­cals». A través d'aquesta soci­e­tat, Fèlix Millet va cobrar aquest estiu prop de 230.000 euros en con­cepte d'una part del plus que tenia assig­nat al seu sou men­sual.

Fac­tu­res sos­pi­to­ses

Com ell mateix reco­neix en la carta de con­fessió pre­sen­tada al jutge, aquesta i altres quan­ti­tats les cobrava mit­jançant fac­tu­res que les seves empre­ses feien a nom del Palau per a supo­sats ser­veis que en rea­li­tat no es pres­ta­ven. Jordi Mon­tull feia exac­ta­ment el mateix amb el vis­ti­plau del seu cap, tot i que sem­pre cobrava quan­ti­tats molt infe­ri­ors. El plus que Mon­tull rebia a més del sou era de 16.500 euros cada mes i l'incen­tiu que va cobrar per la cele­bració del cen­te­nari va ser de gai­rebé 250.000 euros, una part dels quals també va cobrar a través d'una empresa seva, Aurea Rusula SL, dedi­cada a «l'asses­so­ra­ment, gestió i pro­moció arqui­tectònica i artística, en espe­cial din­tre de l'àmbit musi­cal».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.