Contra l'oblit

Enric Masip, veí de la Bisbal de Falset, ha creat al forn de pa que va regentar durant anys una exposició permanent que explica com va viure el poble la Guerra Civil i recorda els que hi van morir

Enric Masip (la Bis­bal de Fal­set, 1943) ha creat a la botiga de pa, com en diu ell, que regen­tava fins no fa gaire, una expo­sició per­ma­nent que reme­mora com va viure el poble la Guerra Civil. L'expo­sició, que es diu Això va pas­sar. 1936-1939, és modesta i sense pre­ten­si­ons, però no hi falta res: foto­gra­fies, lli­bres, tex­tos i fins i tot un audi­o­vi­sual de mitja hora de durada, que va rea­lit­zar el mateix Masip fa un any amb motiu del vint-i-cinquè ani­ver­sari de la recu­pe­ració de la cova de Santa Llúcia i el setantè en què la balma va fun­ci­o­nar com a hos­pi­tal de sang durant la bata­lla de l'Ebre. El recor­re­gut per l'expo­sició és exhaus­tiu i el seu cre­a­dor es mos­tra molt satis­fet per la res­posta del poble a aquesta ini­ci­a­tiva, que ha emprès pel seu compte i risc: «La vaig inau­gu­rar l'11 de setem­bre i hi havia cua per entrar-hi. També ja han vin­gut a veure-la els nens de l'escola del poble.» L'expo­sició s'ofe­reix també com un com­ple­ment de la visita a la cova de Santa Llúcia.

La mos­tra que ha mun­tat Masip ho explica tot, de la guerra, des dels refu­gi­ats que van arri­bar a la Bis­bal (una cin­quan­tena) des dels llocs de l'Estat espa­nyol que anava ocu­pant l'exèrcit fran­quista fins a l'únic i ter­ri­ble bom­bar­deig que va viure el poble, el 4 d'agost del 1938, en què van morir dues xique­tes i la població va que­dar des­feta. Masip ha col·locat al damunt d'una foto­gra­fia antiga, que recull un pla gene­ral del poble, les bom­bes que hi van caure, així com els ser­veis que hi tenia ins­tal·lats l'exèrcit repu­blicà, com ara un hos­pi­tal epi­de­miològic, un dis­pen­sari, una escola de sub­o­fi­ci­als i el pol­vorí. També dedica un espai a l'únic des­a­pa­re­gut de la Bis­bal durant la guerra, el sol­dat Josep M. Sas Masip, del qual, explica Enric Masip amb veu emo­ci­o­nada, «només hem pogut saber que va des­a­parèixer la nit del 19 al 20 de gener a la Segarra; mai es va tro­bar el seu cos». Aquesta des­a­pa­rició ha mar­cat sem­pre la vida de la família Sas, com la guerra va mar­car la vida del poble. Masip explica que de la cova hos­pi­tal ningú no en par­lava, a la Bis­bal, després de la guerra, tot i la gran sig­ni­fi­cació que va tenir en la vida quo­ti­di­ana dels veïns. A poc a poc els esbar­zers la van anar cobrint. Però hi per­sis­tia l'olor: «Hi anava a jugar de petit i notava que feia una olor dife­rent de la del bosc, de la d'altres coves o de la del poble.» La cana­lla també hi havia anat tro­bant res­tes d'ampu­ta­ci­ons. Fa 25 anys, quan es va començar a recu­pe­rar la memòria del que havia pas­sat a la cova, Masip va iden­ti­fi­car aque­lla olor: era l'olor de la sang i de medi­ci­nes. Olor d'hos­pi­tal, en defi­ni­tiva. Sem­blava com si la cova s'hagués resis­tit a l'oblit.

A la cova hi van morir 72 com­ba­tents que hi havien estat tras­lla­dats ferits des del front de l'Ebre, molts dels quals eren bri­ga­dis­tes inter­na­ci­o­nals. La Bis­bal ha pen­jat a la xarxa la llista dels 72 sol­dats enter­rats (fins ara eren 70, però noves recer­ques n'hi han afe­git dos més) al cemen­tiri del poble, una cir­cumstància que ha com­por­tat que sis famílies els hagin retro­bat en els últims anys. L'últim és Ramon Viñeta, un sol­dat de Ripoll que va ser retro­bat pels seus fami­li­ars el 6 d'abril pas­sat, tal com es pot lle­gir en un dels panells de l'expo­sició.

La cova hos­pi­tal cen­tra la majo­ria de l'expo­sició, però hi ha molts altres aspec­tes de la guerra, com ara la llista dels dinou bis­ba­lencs que van morir al front i a la rere­guarda. Les patru­lles de la FAI, en canvi, no hi van matar ningú com sí que van fer a altres pobles, l'estiu del 1936: «Van arri­bar, sí, però el comitè local els va parar.» Això va pas­sar. 1936-1939 també ofe­reix una llista dels bis­ba­lencs que van ser repre­sa­li­ats pel fran­quisme.

Enric Masip explica que ha mun­tat l'expo­sició perquè «els que van patir i van dei­xar la vida durant la guerra no que­din en el pou de l'oblit. Es merei­xen el record i un lloc en la història». L'expo­sició és oberta, és a dir, sus­cep­ti­ble d'incor­po­rar-hi noves apor­ta­ci­ons, com ara docu­ments, mate­ri­als i relats per­so­nals. De fet, alguns veïns li han comen­tat que tenen coses a casa i que les hi por­ta­ran. El vel del silenci i la por es va des­ta­pant a poc a poc, també a la Bis­bal de Fal­set.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.