cultura

Objectiu: la Lluna

La coproducció catalana d'animació ‘Atrapa la bandera', amb distribució lligada a tot el món, proposa una nova cursa espacial per trepitjar el nostre satèl·lit

“És la primera pel·lícula feta aquí que una ‘major' americana distribueix
a tot el món”

“Un dels meus pri­mers records és veure els astro­nau­tes sor­tir de la nau i cami­nar sobre la Lluna”, explica Jordi Gasull, guio­nista, pro­duc­tor i ànima de la pel·lícula ani­mada Atrapa la ban­dera, que s'estrena avui en 500 pan­ta­lles de tot l'Estat, i que en més de vint pan­ta­lles es pro­jec­tarà doblada al català. “Jo penso que és una de les últi­mes mis­si­ons Apo­llo –diu Gasull–, pot­ser la XVI o la XVII, però la meva mare asse­gura que no, que era la pri­mera. Pot­ser sí, però només tenia 3 anys.”

El cas és que el cine­asta és un apas­si­o­nat de la cursa espa­cial i un impor­tant col·lec­ci­o­nista d'objec­tes que hi estan rela­ci­o­nats, i ell va tenir la idea de fer aquesta pel·lícula: “Es van ajun­tar diver­ses coses –recorda–. Jo volia fer una pel·lícula d'astro­nau­tes, i un dia vaig veure un vide­o­joc que es diu Cap­ture the flag (Atrapa la ban­dera). Ales­ho­res vaig pen­sar quina ban­dera m'agra­da­ria tenir i vaig pen­sar que la que l'home va plan­tar a la Lluna.” Jordi Gasull la con­si­dera el símbol d'una gesta de tota la huma­ni­tat: “La veri­tat és que m'és igual que sigui nord-ame­ri­cana, cata­lana o xinesa, és la pri­mera ban­dera que va plan­tar un home tre­pit­java una terra que no era del nos­tre pla­neta. Vaig pen­sar que esta­ria bé fer la història d'un grup d'astro­nau­tes que viat­gen a la Lluna per atra­par aquesta ban­dera plan­tada el 1969.”

Fer rea­li­tat la pel·lícula és un somni acom­plert després de molts anys. “Tre­pit­jar la Lluna té una sig­ni­fi­cació uni­ver­sal, antro­pològica i inclús filosòfica per a l'home, i això és només una pel·lícula. Però ens ha cos­tat molts esforços, i és un veri­ta­ble somni haver-la fet.”

Edmon Roch, pro­duc­tor amb Gasull de la pel·lícula, a través de la seva pro­duc­tora 4 Cats Pic­tu­res, diu que “ha cos­tat qua­tre anys i mig de feina fer-lo rea­li­tat; la nos­tra idea era fer una pel·lícula des d'aquí, però que arribi a tot el món”. Tre­ba­llar amb l'ani­mació els ha permès “fer una pel·lícula al mateix nivell que les que ens vénen de fora”. Igual que a Les aven­tu­res de Tadeu Jones, el nucli cre­a­tiu d'aquest nou film són Roch, Gasull i el direc­tor madri­leny Enri­que Gato.

Els dos pro­duc­tors des­ta­quen la impli­cació en el pro­jecte de Para­mount. “És la pri­mera pel·lícula feta aquí que una major ame­ri­cana deci­deix dis­tri­buir a tot el món, no havia pas­sat mai al cinema espa­nyol”, remarca Jordi Gasull. Edmon Roch explica que “esta­ven molt satis­fets de l'èxit de Tadeu Jones, de la qual tenien els drets per Espa­nya i Amèrica Lla­tina, i van dir que amb Atrapa la ban­dera volien fer un pas més i que­dar-se-la per a tot el món”. Això va sig­ni­fi­car una apor­tació de 6,5 mili­ons de dòlars, uns 5,8 mili­ons d'euros, sobre un pres­su­post de més de 10 mili­ons. També hi par­ti­ci­pen Tele­cinco Cinema, Telefónica Stu­dios i la pro­duc­tora d'Enri­que Gato Light­box Enter­tain­ment.

Suport de la NASA

El suport nord-ame­ricà també va venir per una altra banda. Gasull ha fet dos docu­men­tals sobre l'astro­nauta Mic­hael López-Alegría, i la relació per­so­nal que manté amb ell ha aju­dat que la NASA els obri les por­tes. “Volíem veure les naus veri­ta­bles que van anar a la Lluna, enten­dre des de din­tre com es van fer les mis­si­ons... Ens van ofe­rir enviar-nos fotos, però volíem anar-hi per enten­dre bé les tex­tu­res, com fun­ci­o­nen les coses.“És la pri­mera pel·lícula de pro­ducció no nord-ame­ri­cana en què la NASA col·labora i acce­deix que s'uti­litzi el seu logo”, des­taca

José Cor­bacho i Mic­he­lle Jen­ner encapçalen el repar­ti­ment de veus en català, men­tre que, en cas­tellà, Dani Rovira subs­ti­tu­eix Cor­bacho en el paper del mul­ti­mi­li­o­nari Ric­hard Car­son, el dolent d'aquesta història. Tots ple­gats es posen al ser­vei d'una pro­ducció que Edmon Roch defi­neix com “una pel·lícula fami­liar, per a nens de 3 a 100 anys, com deia fa temps la casa Dis­ney; és una aven­tura, un viatge, una pel·lícula sobre la fas­ci­nació per l'espai, que és una cosa que sen­tim tots, i el cinema ens per­met viat­jar a altres mons.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia