Després de la gresca

Onze anys després de la dis­so­lució de Dus­min­guet, grup clau de la revo­lució mes­tissa i de la música enco­ma­na­dissa a Cata­lu­nya, el seu bate­ria Martí Vilar­debò agafa el micròfon, es penja una gui­tarra i pre­senta el seu pri­mer disc al cap­da­vant de Showarma i els Fala­fels, un pro­jecte nas­cut fa set anys però que no veu fins ara publi­cat, Ele­ments (Kasba). “El pas de bate­ria a can­tant reque­ria temps i repòs”, diu Vilar­debò, que després de la seva aven­tura amb Dus­min­guet va posar en marxa els efímers Mar­tin­gala i va exer­cir de bate­ria de Peret, Car­les Belda i Oriol Tram­via. “Ens calia adqui­rir un dis­curs i volíem ser hones­tos a l'hora de dis­tin­gir entre què ens agrada fer i què podem fer bé. No podem, ni volem, fer allò que fèiem fa vint anys. Als con­certs ja no hi anem a botar, el nos­tre ritme vital és dife­rent”, hi afe­geix, men­tre con­sola la seva filla de pocs mesos, que té als braços. “Hem pas­sat, en aquests set anys, per tot un procés d'apre­nen­tatge”, hi afe­geix el bai­xista Jacob Ser­ra­de­san­ferm. “Les cançons, per arri­bar a ser com són ara, han donat un munt de vol­tes...”.

Tot i que molts dels temes d'Ele­ments, infec­tats de rit­mes cari­benys, no con­vi­den pre­ci­sa­ment a estar-se quiet, el disc tras­pua uns aires de cançó mes­tissa d'autor amb ins­tants extra­or­di­na­ris (Diuen i viuen, sobre­tot, el dotzè i últim tall de l'àlbum) i cer­tes con­ne­xi­ons, per exem­ple, amb els dis­cos de Joan Boada, Car­li­tos Miñarro i Iago­la­iaga, mem­bres de grups de fusió com La Car­rau, Naraina i Cheb Balowski. “Par­lem d'experiències vis­cu­des, que trans­me­tem en forma de crítica social o històries d'amor i desa­mor”, capaç de fer amb El poble un retrat ben fi, segons canta, “d'un llo­ga­ret prop de la capi­tal, on certs lli­nat­ges han anat arre­lant i encara avui fan mal, tant els lli­be­rals com el car­lis­tes”. “No cal que sigui la Gar­riga, entre altres coses perquè en Jacob és de Moià!”, deixa ben clar Vilar­debò.

Sí, però, que la Gar­riga és la base d'ope­ra­ci­ons de Showarma i els Fala­fels com ho va ser, entre els anys 1994 i 2004, de Dus­min­guet. “La Gar­riga mai va ser allò que es deia que era”, rela­ti­vitza, però, quan se li pre­gunta què tenia aquest muni­cipi del Vallès per veure-hi néixer grups com Ger­tru­dis, a més de Dus­min­guet. “Ja lla­vors deia que no hi pas­sava res, i que sim­ple­ment hi arri­ba­ven músiques d'arreu com a qual­se­vol altre indret.”