Trencament literari

Con­tun­dent i mis­te­ri­osa i, si escau, també humorística. Així és, a trets gene­rals, Bar­ce­lona Cir­cus (Males Her­bes), la nova novel·la de l'escrip­tor i crític lite­rari Xavier Coro­mina (1962, Torelló). Un acti­vista, un advo­cat, un ins­pec­tor de poli­cia i un mons­tre hor­ri­pi­lant que es pas­seja per les cla­ve­gue­res i que el mateix autor tit­lla com “un Frankens­tein modern”, són els pro­ta­go­nis­tes d'aquest entra­mat intri­gant que treu a la llum alguns dels casos de cor­rupció i d'espe­cu­lació immo­biliària a par­tir d'un esde­ve­ni­ment clau: l'arri­bada de Benet XVI a Bar­ce­lona per con­sa­grar la Sagrada Família.

Bar­ce­lona Cir­cus ofe­reix una mirada dife­rent de la capi­tal cata­lana, que és pre­so­nera de la cor­rupció i que “no sap fer de capi­tal”, diu Xavier Coro­mina. El relat arrenca amb l'escàndol real que es va gene­rar el 5 de novem­bre del 2010 quan supo­sa­da­ment un noi va tro­bar un dos­sier que podia alte­rar la segu­re­tat de la visita del papa, notícia que va res­so­nar als mit­jans quan RAC1 i La Van­guar­dia ho van publi­car. “Vaig aga­far aquest fet com a punt de par­tida per tenir un fil d'on esti­rar”, explica. A par­tir d'aquí es des­plega un vaivé d'ana­des i vin­gu­des al pas­sat i al pre­sent amb què es mos­tra la part més obs­cura i cor­rupta de Bar­ce­lona.

El propòsit de la novel·la, però, no era només expli­car al lec­tor la cara opo­sada de la Bar­ce­lona que creu conèixer, sinó fer-ho d'una manera dife­rent des del punt de vista lite­rari. “Actu­al­ment encara es fa el mateix trac­ta­ment de la ficció que a la lite­ra­tura del segle XIX i amb aquest lli­bre volia fer un plan­te­ja­ment nou, tren­car amb la cro­no­lo­gia habi­tual”, diu l'autor, que con­si­dera que la lite­ra­tura ha d'evo­lu­ci­o­nar com a art. “Com a autor has de saber uti­lit­zar tots els recur­sos nar­ra­tius, per això aquest lli­bre, en ter­mes musi­cals, no és un con­cert, sinó una sin­to­nia, ja que hi ha recur­sos múlti­ples”, comenta.

Tot i que la novel·la sem­bla una ficció, l'autor insis­teix que és una extracció de la rea­li­tat. “Tot el que s'explica és real,
ja que la ficció són aque­lles situ­a­ci­ons que copien el que intenta repro­duir
la rea­li­tat”, mani­festa.
El mons­tre pro­ta­go­nista, per exem­ple, està ins­pi­rat en uns éssers pecu­li­ars ano­me­nats golluts que anys enrere vivien a la vall de Ribes. “És una metàfora: vivim en un país gover­nat per les cla­ve­gue­res”, denun­cia l'autor.

Tan­ma­teix, Coro­mina acla­reix que Bar­ce­lona Cir­cus no és tant una crítica al sis­tema i a la soci­e­tat del benes­tar, sinó “un cant a la revo­lució per­ma­nent, per ani­mar la gent”.