L'empremta colonial

Can Bisa és un d'aquells edi­fi­cis que, més enllà del seu valor històric i patri­mo­nial, es fan veure quan un passa pel seu cos­tat. En ple cen­tre de Vilas­sar de Mar, con­cre­ta­ment al car­rer Mont­ser­rat número 8, l'edi­fici és una casa d'una planta d'estil colo­nial, cons­truïda el 1851 per Fran­cesc Bisa i Arnau, mem­bre d'una família que va fer for­tuna amb la marina mer­cant i els nego­cis d'ultra­mar. Les estan­ces, totes exte­ri­ors, s'estruc­tu­ren a par­tir d'un pati inte­rior cobert per una cúpula. La coberta, amb ter­ras­ses, té balus­tra­des i un coro­na­ment en cada façana. Les pilas­tres de la porta estan coro­na­des amb capi­tells jònics ador­nats amb frui­tes. Les por­tes de melis es van por­tar de Nova Orle­ans. També con­serva la reixa de la porta de ferro, amb data 1851, i el jardí ini­cial manté el safa­reig amb roca­lla i les cinc pal­me­res, una per a cada fill.

L'immo­ble, decla­rat bé cul­tu­ral d'interès local (BCIL), s'estruc­tura a par­tir d'un espai cen­tral cobert per una cúpula i con­serva la reixa de la porta de ferro. El jardí, anti­ga­ment, era més petit, ja que no con­fron­tava amb la car­re­tera de Cabrils sinó que hi havia un cós entre­mig de la casa i la car­re­tera que era l'hort de Joan Bisa, pro­pi­e­tari de la pri­mera casa del car­rer de Mont­ser­rat.

Aquesta franja de ter­reny, després, fou incor­po­rada al jardí de Can Bisa tot ampli­ant-lo cap a ponent. El con­junt des­taca pel seu mar­cat neo­clas­si­cisme, espe­ci­al­ment dels ele­ments de la façana: tres arcs de mig punt que for­men l'entrada prin­ci­pal i els fines­trals dels bai­xos, pilas­tres ados­sa­des que recor­ren la façana amb el fust estriat i capi­tells com­pos­tos amb volu­tes, un entau­la­ment supe­rior, ull de bou a l'alçada de les gol­fes i balus­tra­des que tan­quen el ter­rat supe­rior. La part cen­tral de la façana queda coro­nada per una orla, actu­al­ment buida a l'inte­rior. Aquest edi­fici d'interès patri­mo­nial el va adqui­rir l'Ajun­ta­ment de Vilas­sar de Mar l'any 2002.

El 2010 es va començar a mate­ri­a­lit­zar tot el procés de trans­for­mació de l'entorn de la casa. D'una banda, s'hi va incloure la cons­trucció d'un nou equi­pa­ment per a acti­vi­tats cul­tu­rals de petit for­mat. Aquest espai, que rep el nom de Roser Car­rau, està divi­dit en diver­ses sales, la més gran de les quals té una capa­ci­tat de 160 per­so­nes. A sobre d'aquesta nova infra­es­truc­tura s'hi van cons­truir els 14 pisos soci­als a càrrec de l'Ajun­ta­ment. El com­plex es va com­ple­tar amb la reha­bi­li­tació de l'edi­fici de Can Bisa. La casa, que té 256 metres qua­drats, s'ha des­ti­nat a dependències muni­ci­pals i a una sala d'expo­si­ci­ons. El cost del con­junt dels tre­balls va asso­lir els tres mili­ons d'euros. Les obres també van per­me­tre la urba­nit­zació dels car­rers de l'entorn.

D'aquesta manera, l'edi­fici de Can Bisa i el seu con­junt ha pas­sat a recu­pe­rar l'esplen­dor i for­mar part de la vida social i cul­tu­ral del muni­cipi amb con­certs, expo­si­ci­ons, xer­ra­des i reu­ni­ons, entre d'altres.