Identitat i futur

En una vila que pro­te­geix amb tanta força la pròpia iden­ti­tat com és Amer, la coin­cidència de la mani­fes­tació de dis­sabte podria haver estat un incon­ve­ni­ent per a l'èxit de con­vo­catòria del con­cert de pre­sen­tació de les sar­da­nes fina­lis­tes del con­curs Vila d'Amer. Bé sigui perquè amb volun­tat deci­dida tot és pos­si­ble, o perquè el rigor del termòmetre feia agra­da­ble el ves­pre a plaça, el fet és que els jar­dins de l'absis del Mones­tir van regis­trar una audiència més que res­pec­ta­ble per escol­tar la cobla Ciu­tat de Girona i les cinc obres de la 4a edició d'aquest con­curs bia­nual. Pel que fa al podi, el premi abso­lut va ser per a Torre de Roca­salba, de Joan Vila; men­tre que la pro­posta de Fran­cesc Tei­xi­dor, Records ame­rencs, obe­di­ent als cànons estruc­tu­rals més con­ser­va­dors, va asso­lir el premi popu­lar.

El con­curs d'Amer té la par­ti­cu­la­ri­tat de reser­var un premi a un autor local, que va ser per a Jesús Bosch, amb Recor­dant temps millors. És una mena de reco­nei­xe­ment poc habi­tual i un tret molt par­ti­cu­lar d'aquest con­curs, però la història musi­cal de la vila ho jus­ti­fica i, de retruc, remarca la volun­tat de pro­moció del que és propi. És una manera de reforçar la iden­ti­tat mirant al futur, perquè mirant al pas­sat ja ho fa, no només dedi­cant la con­vo­catòria a Pere Fontàs, sinó espe­ci­fi­cant en una de les bases que el jurat “valo­rarà, sense ser exclo­ent, que [les obres pre­sen­ta­des] reflec­tei­xin la idi­o­sincràsia del mes­tre Pere Fontàs”. L'elenc d'obres pre­mi­a­des mos­tra aquesta opció i fa palesa la força del lle­gat de Fontàs.