Una veu clàssica

El can­tant, pia­nista i com­po­si­tor sol­soní Edu­ard Gener va apro­fi­tar el con­fi­na­ment –pro­lo­gat i ampliat en el seu cas per una lesió– per con­ti­nuar fent música i per lle­gir, sobre­tot clàssics, i aques­tes dues acti­vi­tats han con­fluït en el seu quart disc en soli­tari, amb un títol tan poètic com Enyoro el teu amor tan dolç, que ha gra­vat al seu estudi i ha publi­cat amb el seu segell –en el qual és soci amb Gui­lla­mino–, tots dos bate­jats amb el mateix nom: Jezz. El disc ja es pot adqui­rir en CD o descàrrega digi­tal des de fa uns dies a Jezz.​cat , i arri­barà a les pla­ta­for­mes dimarts vinent.

L’estil i la veu d’Edu­ard Gener són incon­fu­si­bles, si s’han escol­tat els seus dis­cos ante­ri­ors, publi­cats amb regu­la­ri­tat bien­nal: Les avin­gu­des (2015), Diu­menge (2017) i Vita­mina D (2019). Música ele­gant, que s’ali­menta d’influències eter­nes: el jazz de Nova Orle­ans, el blues pri­mi­geni, el soul i el rhythm-and-blues dels anys cin­quanta i sei­xanta, tot això mes­clat amb un con­cepte de cançó gai­rebé pop. “Intento man­te­nir-me al marge de les modes i tendències, que són con­cep­tes molt capi­ta­lis­tes, i faig el que m’agrada. Ani­mat per l’exem­ple del músic cali­fornià Nick Water­house, que té més o menys la meva edat i tre­ba­lla també amb sono­ri­tats anti­gues, sense com­ple­xos, vaig deci­dir que m’havia can­sat de bus­car i que, si havia tro­bat un ves­tit musi­cal que m’anava bé, havia de con­ti­nuar en la meva línia”, explica Gener, que tam­poc no vol recrear-se en el revi­si­o­nisme del pas­sat, ni en el seu ves­tu­ari, ni en el con­cepte gràfic dels seus dis­cos, i encara menys en la seva música, que també té influències del segle XXI. I en què es nota que ha estat lle­gint els clàssics? En els lli­bres que té sobre el piano a la por­tada del disc, però també en cançons com ara Calipso, ins­pi­rada per aquesta mussa de l’Odis­sea.

Gra­vat “a la manera antiga”, amb ins­tru­ments dels anys setanta i poca micro­fo­nia, Enyoro el teu amor... és un exer­cici d’auto­gestió: Edu­ard Gener ho va gra­var tot, excepte la bate­ria (Andreu Moreno) i alguns saxos (San­der Aranda i Nil Mujal). A la seva ciu­tat, li dedica Cata­lana second line (de Sol­sona a Nova Orle­ans), en què rei­vin­dica la Cata­lu­nya inte­rior, la segona línia, i també evoca les sin­gu­lars con­ne­xi­ons musi­cals entre el car­na­val de Sol­sona i el jazz de Nova Orle­ans, gràcies al músic Joan Roure (1921-1990). El pri­mer sin­gle i vide­o­clip és Quan te’n vagis .

La pre­sen­tació ofi­cial del disc tindrà lloc el 17 d’abril al Tea­tre Comar­cal de Sol­sona (19 h).