Arts escèniques

Händel ‘resort’

El Tea­tre Audi­tori de Sant Cugat inau­gura la tem­po­rada amb l’estrena d’una òpera tràgica­ment còmica. Avui s’estrena la versió d’Acis & Gala­tea, amb direcció musi­cal de Jordi Domènech i direcció escènica d’Albert Arri­bas. Ensem­ble Con­tra­temps hi posa els ins­tru­ments. La peça més cele­brada en temps de Händel, perquè s’hi intuïa la feblesa de la noblesa, con­ver­teix el cam­pe­rol de qui s’enca­pritxa Gala­tea en un cam­brer d’un com­plex turístic per a rics. Són altres temps.

El que en el pas­sat eren pas­tors que esde­ve­nien els capri­cis de les nim­fes i els déus, avui són tre­ba­lla­dors pre­ca­ris. Albert Arri­bas ha fet una des­pi­e­tada lec­tura d’aquesta mas­ca­rada. Resulta que Poli­fem té una pare­lla, Gala­tea, que s’enca­pritxa d’Acis i li va picant l’ullet, fins que ell perd els papers (i els pan­ta­lons). Poli­fem, un ésser des­pi­e­tat amb un sol ull i que, expo­sat al sol, queda com una gamba pelada, flaira aquesta relació i s’empipa. Com a mons­tre auto­ri­tari que és, no s’està d’amenaçar fins que exe­cuta la sentència. Acis, tot cor i desig, per­se­gueix Gala­tea, deixa que li recolzi el cap als genolls amo­ro­sa­ment i prova de tren­car l’ordre esta­blert (com el jar­di­ner que aspira a que­dar-se amb la mansió i la muller). Damon (con­ver­tida en la cam­brera més pragmàtica i sem­pre ser­vi­cial) pro­cura que Poli­fem recu­peri Gala­tea a través de la seducció. Però l’irat mons­tre, que traça els colors de la ban­dera espa­nyola (per la tova­llola groga i el cos de color gamba amb banya­dor ver­mell intens), no se’n vol saber gaire res, de paciència i seducció.

El car­tell pre­veu fins al gener èxits com Encara hi ha algú al bosc; comèdies com Els gos­sos, Filu­mena Mar­tu­rano i 53 diu­men­ges i musi­cals com La filla del mar. També enguany cele­bren la 10a edició del fes­ti­val de música Petits Cama­le­ons. La bon­dat del Mane­lic (de Terra Baixa) i la ingenuïtat d’Acis avui es veu­rien en els tor­sos fibro­sos dels socor­ris­tes de la pis­cina. Sedui­rien sense pre­ten­dre-ho. Des­co­bri­rien uns luxes i un món efímer inac­ces­si­bles per als seus amics i que posa­rien fi al seu destí. Ai, quants amors tren­cats es deuen haver fos com un gelat a Port Aven­tura o a les illes Seyc­he­lles...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia