Fires a la plaça del Vici

“No voy a dar des­canso ni a los muer­tos”, can­tava Sopa de Cabra a Los muer­tos, una de les cançons inclo­ses a Girona 83-87: Som­nis de car­rer, un disc apa­re­gut el febrer del 1992, pocs mesos després de l’ara tan rei­vin­di­cat Ben endins, amb què Sal­seta Dis­cos va inten­tar amor­tit­zar al màxim el bon moment comer­cial del grup, just abans que fes el salt a una mul­ti­na­ci­o­nal, però que també va ser­vir per docu­men­tar els orígens de Sopa de Cabra, que va néixer ofi­ci­al­ment el 1986. Los muer­tos és un rock’n’roll de manual, com­post entre Fran­cesc Cuco Lisi­cic, Joan Ninyín Car­dona –tots dos for­ma­ven el nucli més rocker de la banda– i Gerard Quin­tana. Més o menys en la mateixa època en què el grup es ges­tava a les cata­cum­bes de l’under­ground gironí, un altre jove inquiet, Isi­dre Pallàs, feia fan­zi­nes com ara Noh iha crisi (El que hi ha és molt de morro) –“l’únic home a Girona que ens fa la com­petència amb foto­co­pi­a­do­res”, el defi­nia Jordi Soler en una entre­vista a El Punt Diari– i Ket­di­uen?!, de què va fer un parell de números amb el seu amic Ninyín. Noh iha crisi també va ser, vint anys després, el títol d’un disc d’Edu­ard Cani­mas. I del Ket­di­uen?! va sor­tir un últim número coin­ci­dint amb les Fires de Sant Narcís del 2002, per cele­brar el 43è ani­ver­sari de Ninyín, que havia mort el 20 de gener del mateix any. Aquell Ket­di­uen?! espe­cial, que es va encar­tar a la revista Ender­rock i també es va repar­tir gratuïtament a les bar­ra­ques de la Copa, incloïa un escrit de Ninyín titu­lat El mar i una entre­vista que li havien fet a Júpiter, on el gui­tar­rista va dir que ani­ria un cop aban­donés aquesta dimensió. Ninyín havia nas­cut el 29 d’octu­bre del 1959, en plena diada de Sant Narcís, patró de Girona, i per ell cele­brar les Fires era sagrat, al pas­seig de la Copa o, com en deia ell amb iro­nia àcrata, la plaça del Vici, rèplica evi­dent de la plaça del Vi, on resi­deix l’auto­ri­tat muni­ci­pal. Les Fires del 2001, ara fa vint anys, van ser una gran sac­se­jada emo­ci­o­nal per a Sopa de Cabra i el seu entorn: el grup va obrir la festa major el diven­dres 26 d’octu­bre, pro­ta­go­nit­zant el pregó, i la va tan­car el dis­sabte 3 de novem­bre amb un mul­ti­tu­di­nari con­cert de comiat a la Copa –va tri­gar 10 anys a tor­nar a tocar a la seva ciu­tat–, el dia abans de què va morir Pau Car­dona, germà de Ninyín, lla­vors també amb la malal­tia molt avançada. Aquell va ser, real­ment, el final d’una època.