‘Moving, Cap Roig is moving'

Per ser-vos sin­cer, i abans que lle­giu aquest escrit, us diré que era la pri­mera vegada que anava a un con­cert de Macaco. D'ell només n'havia escol­tat un parell de cançons: Moving i Cor­ren, en la qual Macaco col·labora amb Gos­sos en el disc Oxi­gen d'aquest grup. Per tant, el con­cert de dimarts era una pro­va­tura, i la veri­tat és que va ser una grata sor­presa.

Els orga­nit­za­dors de l'espec­ta­cle ja es podien haver estal­viat els seients, perquè el públic es va entre­gar tant que feien retro­nar les estruc­tu­res de les gra­des de tant sal­tar i repi­car de peus. El cert és que el públic va fer seva la lle­tra de la cançó Men­sa­jes del agua: “Com una marea de gent, tots dife­rents, i remant al mateix compàs”. L'ener­gia que desprèn Macaco es va con­ta­giar de seguida, amb els pri­mers com­pas­sos de Puerto pre­sente. La ban­dera blava i groga, que sig­ni­fica en llen­guatge mari­ner “Vull comu­ni­car-me”, va ser un mis­satge cons­tant en tot el con­cert. Dedi­catòries a fami­li­ars, amics i el públic en gene­ral; pro­cla­mes musi­cals pro­e­co­lo­gis­tes i en favor de la soli­da­ri­tat i la con­vivència de la huma­ni­tat. Però el mis­satge més clar i con­tun­dent anava diri­git cap al pre­sent, l'aquí i l'ara, perquè el futur tan sols són som­nis i, com diu el savi, i com recorda Macaco: “La vida és allò que passa men­tre tu fas altres plans”. En aquest sen­tit, Macaco recorda els seus ini­cis, quan tocava al metro de Bar­ce­lona, i agra­eix que el boca-ore­lla l'hagi por­tat fins on és ara. Em queda molt per des­co­brir de Macaco, i ho faré Aquí, ahora.