Nissaga cassanenca

El 1348, l’any que va començar a esten­dre’s la pesta negra, en Gui­llem Fri­gola es va casar amb la Maria Sorina, de Lla­gos­tera, la qual va apor­tar de dot 1.150 sous, dos llits, robes i tots els para­ments nup­ci­als, també una feixa de terra, del domini d’Aigua­viva, i una altra, domini directe de Pere de Mont­cada, senyor del cas­tell de Cassà. En Gui­llem Fri­gola va sobre­viure l’epidèmia però el seu oncle en Pere Fri­gola és molt pos­si­ble que en fos víctima. Casat al mas Seguer de Llebrés, Pere Fri­gola va dei­xar una filla, Mar­ga­rida, menor d’edat, i el seu oncle, Gui­llem Fri­gola d’Esclet, en va ser el tutor i admi­nis­tra­dor dels béns del mas Seguer. El 1359, la Mar­ga­rida, ja casada, va reconèixer que l’oncle li havia retor­nat tots els béns que, en nom seu, li havia admi­nis­trat. L’inves­ti­ga­dor cas­sa­nenc Joa­quim Mun­det Creus ha trans­crit els 226 per­ga­mins del fons patri­mo­nial de la finca de can Fri­gola, ano­me­nada anti­ga­ment Palau Salvà i Torre Sal­vana, al car­rer d’Avall, i ha pogut res­se­guir part de la història d’aquesta nis­saga cas­sa­nenca fins al segle XIV. Són sobre­tot docu­ments per­so­nals, tes­ta­ments, cap­breus, capítols matri­mo­ni­als, que no només dei­xen per escrit, amb la cor­res­po­nent i flo­rida sig­na­tura nota­rial, qüesti­ons rela­ti­ves a deu­tes o cobra­ments, llegítimes i hereus, sinó que també apor­ten una altra infor­mació local impor­tant: par­len del ter­ri­tori.

Joa­quim Mun­det, que és col·labo­ra­dor habi­tual de l’arxiu muni­ci­pal de Cassà de la Selva i que ha rea­lit­zat altres trans­crip­ci­ons i inven­ta­ris de mate­rial d’arxiu,s’ha tro­bat amb alguns dels per­ga­mins molt dete­ri­o­rats a causa de la mala con­ser­vació que pre­sen­ten taques d’humi­tat i de rovell que sovint esbor­ren el text. Amb tot, n’hi ha un bon nom­bre que ha pogut lle­gir força bé i trans­criure’n el con­tin­gut. Molts d’aquests docu­ments, la majo­ria són en llatí tot i que hi apa­rei­xen mots en català, han estat més de 900 anys enrot­llats. El per­gamí més antic és del segle XII. Es tracta del tes­ta­ment que el 26 de setem­bre del 1146 va fer Gue­rau Feliu, que Mun­det situa a l’actual veïnat d’Esclet. Gue­rau Feliu va nome­nar mar­mes­sors Beren­guer Guard, Beren­guer Esteve i el seu germà Pere Feliu. Conei­xe­dor de la toponímia cas­sa­nenca, explica que a Esclet encara exis­teix el mas Gru­art, men­tre que el mas Esteve va que­dar rònec i les seves ter­res es van esta­blir al mas Oller del mateix veïnat: “D’aquesta infor­mació es pot deduir que en el segle XII ja exis­tien al veïnat els dos masos indi­cats.” Així, docu­ments que a pri­ori fan referència a transac­ci­ons comer­ci­als, un tes­ta­ment o un dot, donen també detalls del ter­ri­tori i de com ha can­viat. En el cas del mas Feliu, està situat a la banda sud de la riera Gotarra, dins el terme de Cal­des, en l’antic ter­ri­tori ano­me­nat de Vilar­dell i amb les seves ter­res afron­tant, per tra­mun­tana, amb les del mas Oller, en part sepa­ra­des per la riera Gotarra. No tots els per­ga­mins exa­mi­nats per Joa­quim Mun­det fan referència al mas Fri­gola. N’hi ha 39 que es refe­rei­xen a masos de Santa Pellaia, prin­ci­pal­ment al mas Vila i al mas Vilar de la Costa, els quals en el futur van for­mar part i van que­dar incor­po­rats dins l’here­tat del mas Fri­gola d’Esclet. També els ha clas­si­fi­cat per tipo­lo­gies. Hi des­ta­quen catorze docu­ments de venda de ter­res, quinze de com­pres de ter­res, vuit tes­ta­ments i trenta-tres llegítimes.

Seguint la nis­saga dels Fri­gola, el maig de 1385 es regis­tra un nou mem­bre de la família: el fill de Gui­llem i Maria, Pere Fri­gola Sorina, es va casar amb Cate­rina Fona­lle­ras, del mas Fona­lle­ras del Cas­tell de Lla­gos­tera. L’apor­tació dotal va ser de 2.200 sous, un llit, roba i un ves­tit de núvia. Pere Fri­gola, amb el con­sen­ti­ment del pare, va asse­gu­rar l’apor­tació dotal de la seva dona amb la mei­tat de les ter­res del mas Fri­gola. Un any abans, el 1384, l’abat del mones­tir de Sant Feliu de Guíxols va deci­dir cedir a Gui­llem Fri­gola, fent-ne l’esta­bli­ment, el mas Vila­be­lla d’Esclet, pel preu de 5.250 sous bar­ce­lo­ne­sos de tern d’entrada. En l’escrip­tura d’esta­bli­ment, del 8 de maig, s’indica que Gui­llem Fri­gola anu­al­ment ha de pagar 5 sous de cens. Explica Mun­det que aquesta cessió fa pen­sar que el mones­tir de Sant Feliu de Guíxols tenia pro­ble­mes econòmics impor­tants després de la pesta negra, ja que molts dels masos dels quals anu­al­ment obte­nia ren­des subs­tan­ci­o­ses, tant en espècies com en tre­balls, van que­dar rònecs. Per Mun­det, aquest docu­ment “és un bon indi­ca­dor que el mas Fri­gola era un mas sol­vent que dis­po­sava d’un sane­jat poten­cial econòmic”.Ara s’està fina­lit­zant una base de dades des de la qual es podran visu­a­lit­zar tant les imat­ges dels per­ga­mins, com les trans­crip­ci­ons que ha fet Mun­det.