Algú sap qui és en Vicente de Salt?

Si perds les claus, t’enra­bies; si perds la car­tera, encara més, però si allò que et cau un dia inad­ver­ti­da­ment pel car­rer és un vell record que por­tes sem­pre a la bossa, en arri­bar a casa pot­ser et posaràs a plo­rar. Li va pas­sar això, a la per­sona que va per­dre a Salt aquesta foto­gra­fia d’estudi de dues cri­a­tu­res d’un altre temps? Una imatge com aquesta, a diferència d’unes claus o un mone­der, només surt al món si algú la porta a sobre, perquè el seu lloc natu­ral són els àlbums de família o les capses de saba­tes on es guar­den bar­re­ja­des amb la meda­lla de la comunió, algun botó des­co­sit i, de vega­des, les car­tes de fes­teig dels avis.

És amb aquest rao­na­ment que la noia que va tro­bar-la fa dos anys davant la farmàcia Neus Domènech de Salt va pen­sar que devia ser un record esti­mat, i va pre­gun­tar als via­nants que pas­sa­ven si no els havia pas cai­gut res de les but­xa­ques, alguna cosa així com una foto: aquesta foto d’un nen i una nena posant a cal fotògraf amb els ves­ti­dets d’estiu, som­ri­ent ella, molt ficat ell en el seu paper de germà gran i pro­tec­tor. De debò eren ger­mans, però? Ningú no ho sap. L’única pista és un nom escrit a mà al revers: “Vicente.” A la farmàcia Domènech, on la noia va entrar també per ense­nyar-la als cli­ents i depen­dents per si de cas per­ta­nyia a algun d’ells, ningú no va saber donar-ne cap raó. Pot­ser no eren ni de Salt, pot­ser algú que havia anat de visita a l’hos­pi­tal de Santa Cate­rina, allà a tocar, va aga­far l’autobús a la parada que hi ha prop de la farmàcia i, a l’hora de treure la car­tera per pagar, la foto­gra­fia se li va esmu­nyir dels dits. Aquesta és la supo­sició de l’arxi­ver de Salt, Fre­de­ric Mayol, que el 3 de març va difon­dre la imatge i la història de la seva tro­ba­lla a les xar­xes , després que la noia que va reco­llir-la (i que l’ha guar­dada amb res­pecte durant tot el con­fi­na­ment i la pandèmia) acudís a l’ arxiu per mirar de loca­lit­zar el pro­pi­e­tari. Si algú reco­neix aquests nens per­duts, pot posar-se en con­tacte amb l’ARXIU@​salt.​cat. Només és una foto, però pot­ser hi haurà algú que podrà tor­nar a casa sense plo­rar.