“Controlar les notícies i els mitjans és bàsic”

Fa trenta anys vaig deci­dir fer un film dramàtic, de tres hores i vuit minuts. Un film com­plex, amb molts diàlegs i idees. Estava can­tat que fra­cas­sa­ria i estava pre­pa­rat per a això. Sor­pre­nent­ment va ser un èxit, no només als EUA. Suposo que la gent s’esti­mava Ken­nedy. També vaig rebre mol­tes crítiques. M’acu­sa­ven de dis­tor­si­o­nar la història i de fomen­tar la teo­ria de la cons­pi­ració, que no m’agrada gens. El cas em va fas­ci­nar: era com una caixa de mis­teri. Quan l’obries, en sor­tien mol­tes sor­pre­ses. Per exem­ple, el supo­sat assassí, Oswald, que en aquest nou film mos­trem que tenia mol­tes con­ne­xi­ons amb la CIA i que en rea­li­tat va ser usat per l’agència. Tot ell és un mis­teri!

La seva acu­sació va ser molt ràpida i pro­gra­mada, amb John Edgar Hoo­ver de l’FBI dei­xant clar que va ser ell i només tres trets des del dar­rere. Apa, res més es va inves­ti­gar! Però la gent del car­rer no estava con­tenta amb això i només hi fal­tava l’apa­rició de Jack Ruby per matar-lo, i així ni judici hi va haver. Un judici que hau­ria estat deses­ti­mat per qual­se­vol jutge, perquè les pro­ves no s’aguan­ta­ven per enlloc, com podem veure en el docu­men­tal.

Un rifle, les bales, els tes­ti­mo­nis… Sher­lock Hol­mes diria que tot ha estat orques­trat i seria cri­mi­nal com s’ha por­tat la inves­ti­gació. És deni­grant que el pre­si­dent del país no tingués ni una autòpsia com cal. Van venir tres coi de met­ges foren­ses de la marina que no tenien experiència. Per no par­lar del cer­vell que van subs­ti­tuir perquè no se sabés que hi va haver més trets, i per davant, no només per dar­rere... A més, Oswald mai va estar al sisè pis, tres tes­ti­mo­nis pre­sen­ci­als ho ava­len. Ell estava al segon pis, que és on li van dir que s’estigués per així incri­mi­nar-lo. Ell no tenia cap motiu per fer-ho, esti­mava Ken­nedy. L’únic que va decla­rar és “soc un cap de turc”. Qual­se­vol que mata un pre­si­dent surt a defen­sar els ide­als o el motiu pel qual ho ha fet, sigui per la lli­ber­tat, perquè creia que era un diri­gent perillós... Res té sen­tit del que ens diu el govern. Mai s’ha res­post la pre­gunta “per què Ken­nedy va ser assas­si­nat?”. És un forat en la nos­tra història.

Sabem que tenia molts ene­mics, sobre­tot al sud, on va repri­mir la segre­gació. Era un “ene­mic”, com ho va ser con­si­de­rat Roo­se­velt. Odi­ava l’imperi britànic, va defen­sar els alge­ri­ans, no volia entrar a la guerra amb els viet­na­mi­tes, amic d’en Nas­ser a Egipte i de Lumumba al Congo. La CIA tenia auto­no­mia pròpia. Els mili­tars, també. Ken­nedy ja va decla­rar que no estava segur que ell governés el país. Eisen­hower ja havia dit que havien creat un mons­tre, amb referència a la indústria arma­men­tista que “des­truirà la democràcia”. Tenim un càncer al cos. Els EUA creem tensió al món per ven­dre més armes i això es con­tra­diu amb la pax ame­ri­cana que Ken­nedy volia dur a terme. Tenim un ves­sant paci­fista i m’agrada rei­vin­di­car-lo.

Som experts a can­viar règims. Mira, no cal anar més lluny: Ucraïna el 2014. De tenir un pre­si­dent democràtic prorús a impo­sar un pre­si­dent anti Rússia, que va can­viar la legis­lació i va agre­dir el Don­bass amb el resul­tat de més de 14.000 morts. I ara acu­sem Putin d’envair Ucraïna?

El món que hauríem de viure és el que va ima­gi­nar Ken­nedy. Si JFK no volia anar a Cuba, que era al cos­tat, ima­gina’t a l’altra punta del món! Un any després que morís, Lyn­don John­son va enviar tro­pes al Viet­nam. Ell hau­ria nete­jat el país si hagués con­ti­nuat gover­nant. S’hau­ria car­re­gat la Ges­tapo de la CIA!

Els governs han de tenir ser­veis d’intel·ligència per defen­sar i espiar; fa segles que exis­teix, i això no des­a­pa­rei­xerà. Quan s’espia amb el propòsit de sot­me­tre la infor­mació i el dret a saber o per alte­rar altres règims, és clar que no. No sé els detalls del que ha pas­sat aquí. Però segur que con­tro­lar les notícies i els mit­jans és bàsic. Està pas­sant al meu país amb Ucraïna, on es ven el que vol el govern. És trist que Biden esti­gui age­no­llat davant dels con­ser­va­dors. I em sap greu perquè el vaig votar. És massa gran..., però tam­poc veig una solució amb Trump [riu], que també és par­ti­dari de la guerra.

Els mit­jans del meu país han igno­rat aquest film; és una situ­ació molt difícil, és cen­sura. Això és el que passa al món, malau­ra­da­ment. Hi ha molts docu­ments del cas JFK que encara no s’han des­clas­si­fi­cat i estan infrin­gint la llei, és una vio­lació del desig del poble i del Congrés de saber què va pas­sar. Ho han fet abans: Nica­ra­gua, l’Afga­nis­tan, l’Iran, l’Iraq... Fabri­quem ene­mics cons­tant­ment. Així tot rut­lla, i con­ti­nua. És l’estratègia de la tensió, la que per­met que el món con­tinuï girant. Les fàbri­ques d’armes estan con­ten­tes perquè se’n fabri­quen de noves. Els seus lob­bies se n’encar­re­guen, i després hi ha els mit­jans, els por­ta­veus de tot ple­gat.

El vaig veure per última vegada fa tres anys. La premsa el pinta com Sta­lin i Hit­ler. Res a veure amb l’home que vaig conèixer: raci­o­nal, cal­mat, estra­teg com un juga­dor d’escacs i sem­pre actu­ant, al meu parer, per a l’interès del seu poble. Ell es declara un fill de Rússia, fet que implica patri­o­tisme, no naci­o­na­lisme: amor per la seva terra. Una Rússia, no ens n’obli­dem, que ha estat esto­ma­cada i agre­dida després de la dis­so­lució del 1991, i molts rus­sos en van que­dar fora, com a Cri­mea i el Don­bass. Ucraïna era sem­pre neu­tral i ara con­si­de­ren Rússia l’ene­miga. La ferida del Don­bass va ser més crua que la d’ara per dimensió. La situ­ació ara és molt peri­llosa. Sem­pre ha estat en el pla dels nord-ame­ri­cans. No els importa Ucraïna, el que volen és ender­ro­car Rússia i posar-hi un nou Borís Ielt­sin i que tots els recur­sos esti­guin al seu abast. I, és clar, esquer­dar la relació de Rússia amb la Xina. No para­ran, són com un dòber­man, un ani­mal viciós i cruel, metòdic. Després ani­ran con­tra la Xina.