Arts escèniques

‘Alta’ complicitat

Angélica Liddell, La Veronal, Christiane Jatahy, Juana Dolores, Mal Pelo, Las Huecas, Cultura i Conflicte i Cabosanroque reben l’impuls de Temporada Alta

El Temporada Alta avança suports a les produccions que s’estrenaran durant el 2023

El fes­ti­val Tem­po­rada Alta (del 7 d’octu­bre al 12 de desem­bre) ense­nya les pri­me­res car­tes: ahir es van pre­sen­tar les 18 pro­duc­ci­ons i copro­duc­ci­ons del fes­ti­val gironí per al 2022. Sal­va­dor Sunyer, direc­tor de Tem­po­rada Alta, no des­carta que, en els mesos vinents se n’hi aca­bin inte­grant algu­nes més. Aquests noms, però, ja acla­rei­xen la volun­tat de man­te­nir l’ambició d’altres anys. Angélica Lid­dell, La Vero­nal, Chris­ti­ane Jatahy, Cabo­san­ro­que i Mal Pelo, per exem­ple, tor­na­ran amb nou mun­tatge aquesta tar­dor. Isaki Lacu­esta farà el curt per pre­sen­tar el Tem­po­rada Alta 2022. Julio Man­ri­que signa L’adver­sari, l’espec­ta­cle inau­gu­ral que després anirà al Romea.

Per Sunyer, l’impor­tant del fes­ti­val és que, com una de les poques por­tes a les quals un artista pot picar per rebre ajuda en una pro­ducció (al cos­tat del Grec i dels tea­tres públics), el Tem­po­rada Alta pugui gene­rar acti­vi­tat que després volti arreu. El direc­tor reco­mana aque­lles obres “que no siguin política­ment cor­rec­tes” perquè gene­rin una certa con­trovèrsia a pla­tea. També interessa molt el segell propi d’artista que fa que els tea­tres i fes­ti­vals euro­peus s’hi interes­sin. Per Sunyer no és tan com­pli­cat moure espec­ta­cles en català (ja hi ha l’hàbit de la sub­ti­tu­lació i és indi­fe­rent si els actors s’expres­sen en ale­many o en català) com la poca durada dels equips que tiren enda­vant un pro­jecte si no són com­pa­nyia. Per això, és més fàcil acor­dar tre­balls amb com­pa­nyies com Cabo­san­ro­que, Mal Pelo o La Vero­nal, que man­te­nen els seus equips esta­bles al llarg dels mesos.

Angélica Lid­dell estre­narà al fes­ti­val Cari­dad, que viat­jarà a París el 2023. Jatahy com­pleta la seva tri­lo­gia sobre la violència con­tem­porània amb l’adap­tació de la novel·la Torto arado, d’Ita­mar Vieira Junior, sem­pre man­te­nint un llen­guatge en què dia­lo­guen el tea­tre i el cine­ma­live. La Gio Symp­ho­nia inter­cala cançons de Kurt Weill i Eis­ler can­ta­des per Ute Lem­per amb els sis movi­ments de Jazz suite for orc­hes­tra d’Erwin Schul­hoff. De l’Argen­tina arriba Piel de lava, que fa una reflexió sobre qua­tre miners, inter­pre­tats per qua­tre actrius. La peça fa gira euro­pea, després de ser acla­mada a l’Amèrica Lla­tina. Cabo­san­ro­que com­pleta la tri­lo­gia literària (després de Joan Brossa i Jacint Ver­da­guer) amb Mercè Rodo­reda, a par­tir de Viat­ges i flors. Cul­tura i Con­flicte pre­para un mun­tatge sobre la vellesa, tot denun­ci­ant que se’ls arra­cona soci­al­ment (Moriu-vos). Juana Dolo­res enqua­dra les con­tra­dic­ci­ons amo­ro­ses, ins­pi­rant-se en Maiakovski. El crític i peri­o­dista Santo Fon­de­vila debuta amb La gran farsa, una denúncia àcida de la monar­quia, la política i la justícia, diri­gida per Ramon Simó. Jordi Casa­no­vas(l’impul­sor del Tor­neig de Dra­matúrgia que tor­narà per dot­zena edició) és el direc­tor de la ten­dra Tocar mare, de Marta Bar­celó.

Estre­nes per al 2023

Mal Pelo estre­narà el 2023 The blu­e­bird call, un duet dels dos fun­da­dors, Pep Ramis i María Muñoz. Com el Sonoma de La Vero­nal, el fes­ti­val els avança la pro­ducció perquè es pugui tre­ba­llar amb garan­ties. Per cert, La Vero­nal el 2023 també sig­narà Fir­ma­mento, un tre­ball que s’adreça al públic jove i ado­les­cent. I els actors, dra­ma­turgs i direc­tors Nao Albet i Mar­cel Borràs s’ima­gi­na­ran d’avis en una nova auto­ficció. També la com­pa­nyia El Eje tre­ba­llarà amb Ser­gio Boris, i Las Hue­cas pre­pa­ra­ran el seu segon mun­tatge refle­xi­o­nant sobre l’amis­tat.

LA XIFRA

30
produccions
de Temporada Alta d’edicions anteriors, de gira encara aquest any per tot el món, principalment Europa.

Manrique ‘reobre’ per tercer any

El 2020 Julio Manrique va inaugurar un festival pandèmic, de circumstàncies. El 2021 va protagonitzar, com a actor, L’oncle Vània, de Korsunovas. El 2022 el torna a inaugurar com a director amb L’Adversari, una producció que es veurà posteriorment al Romea. Sunyer treu pes a les inauguracions perquè fugen habitualment de les grans patums. L’adversari, en aquest sentit, és una peça austera entre Pere Arquillué (que interpreta Emmanuel Carrère) i Carles Martínez (que és Jean-Claude Romand, una persona que es va fer passar per metge i que va assassinar tota la família i va intentar suïcidar-se).

Manrique va quedar captivat per la publicació d’aquesta novel·la. Carrère va trigar set anys a escriure-la. No volia fer de Déu, com Truman Capote a A sang freda, i per això es va integrar dins de la novel·la per anar afegint els seus pensaments més íntims. “És el que li va semblar més honest”, celebra el director.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia