‘Alta’ complicitat

El fes­ti­val Tem­po­rada Alta (del 7 d’octu­bre al 12 de desem­bre) ense­nya les pri­me­res car­tes: ahir es van pre­sen­tar les 18 pro­duc­ci­ons i copro­duc­ci­ons del fes­ti­val gironí per al 2022. Sal­va­dor Sunyer, direc­tor de Tem­po­rada Alta, no des­carta que, en els mesos vinents se n’hi aca­bin inte­grant algu­nes més. Aquests noms, però, ja acla­rei­xen la volun­tat de man­te­nir l’ambició d’altres anys. Angélica Lid­dell, La Vero­nal, Chris­ti­ane Jatahy, Cabo­san­ro­que i Mal Pelo, per exem­ple, tor­na­ran amb nou mun­tatge aquesta tar­dor. Isaki Lacu­esta farà el curt per pre­sen­tar el Tem­po­rada Alta 2022. Julio Man­ri­que signa L’adver­sari, l’espec­ta­cle inau­gu­ral que després anirà al Romea.

Per Sunyer, l’impor­tant del fes­ti­val és que, com una de les poques por­tes a les quals un artista pot picar per rebre ajuda en una pro­ducció (al cos­tat del Grec i dels tea­tres públics), el Tem­po­rada Alta pugui gene­rar acti­vi­tat que després volti arreu. El direc­tor reco­mana aque­lles obres “que no siguin política­ment cor­rec­tes” perquè gene­rin una certa con­trovèrsia a pla­tea. També interessa molt el segell propi d’artista que fa que els tea­tres i fes­ti­vals euro­peus s’hi interes­sin. Per Sunyer no és tan com­pli­cat moure espec­ta­cles en català (ja hi ha l’hàbit de la sub­ti­tu­lació i és indi­fe­rent si els actors s’expres­sen en ale­many o en català) com la poca durada dels equips que tiren enda­vant un pro­jecte si no són com­pa­nyia. Per això, és més fàcil acor­dar tre­balls amb com­pa­nyies com Cabo­san­ro­que, Mal Pelo o La Vero­nal, que man­te­nen els seus equips esta­bles al llarg dels mesos.

Angélica Lid­dell estre­narà al fes­ti­val Cari­dad, que viat­jarà a París el 2023. Jatahy com­pleta la seva tri­lo­gia sobre la violència con­tem­porània amb l’adap­tació de la novel·la Torto arado, d’Ita­mar Vieira Junior, sem­pre man­te­nint un llen­guatge en què dia­lo­guen el tea­tre i el cine­ma­live. La Gio Symp­ho­nia inter­cala cançons de Kurt Weill i Eis­ler can­ta­des per Ute Lem­per amb els sis movi­ments de Jazz suite for orc­hes­tra d’Erwin Schul­hoff. De l’Argen­tina arriba Piel de lava, que fa una reflexió sobre qua­tre miners, inter­pre­tats per qua­tre actrius. La peça fa gira euro­pea, després de ser acla­mada a l’Amèrica Lla­tina. Cabo­san­ro­que com­pleta la tri­lo­gia literària (després de Joan Brossa i Jacint Ver­da­guer) amb Mercè Rodo­reda, a par­tir de Viat­ges i flors. Cul­tura i Con­flicte pre­para un mun­tatge sobre la vellesa, tot denun­ci­ant que se’ls arra­cona soci­al­ment (Moriu-vos). Juana Dolo­res enqua­dra les con­tra­dic­ci­ons amo­ro­ses, ins­pi­rant-se en Maiakovski. El crític i peri­o­dista Santo Fon­de­vila debuta amb La gran farsa, una denúncia àcida de la monar­quia, la política i la justícia, diri­gida per Ramon Simó. Jordi Casa­no­vas(l’impul­sor del Tor­neig de Dra­matúrgia que tor­narà per dot­zena edició) és el direc­tor de la ten­dra Tocar mare, de Marta Bar­celó.

Estre­nes per al 2023

Mal Pelo estre­narà el 2023 The blu­e­bird call, un duet dels dos fun­da­dors, Pep Ramis i María Muñoz. Com el Sonoma de La Vero­nal, el fes­ti­val els avança la pro­ducció perquè es pugui tre­ba­llar amb garan­ties. Per cert, La Vero­nal el 2023 també sig­narà Fir­ma­mento, un tre­ball que s’adreça al públic jove i ado­les­cent. I els actors, dra­ma­turgs i direc­tors Nao Albet i Mar­cel Borràs s’ima­gi­na­ran d’avis en una nova auto­ficció. També la com­pa­nyia El Eje tre­ba­llarà amb Ser­gio Boris, i Las Hue­cas pre­pa­ra­ran el seu segon mun­tatge refle­xi­o­nant sobre l’amis­tat.