Música

El Pau Riba familiar i proper

L’Orchestra Fireluche estrena avui la seva ‘Segona florada’ amb Pau Riba, en un concert celebració ple de familiars i amics a la Pera, dins del festival Ítaca

En directe l’actor Jordi Subirà posa les veus a les cançons que va gravar Riba amb la Fireluche
Avui hi haurà Casasses, Roger Mas, Sanjosex i els altres grups de Riba, PLAN i De Mortimers

“Hi ha molts Paus Ribas: el de Diop­tria, el més hippy, el que des­co­breix el metal i les dro­gues dures, el que expe­ri­menta amb sin­te­tit­za­dors... A nosal­tres ens ha tocat el Pau Riba fami­liar i pro­per. I com va dir un amic comú, és una llàstima que hagi mar­xat just quan estava fent coses molt maques, com ara Virus laics (2008), Mos­ques de colors amb Come­lade (2013) i Ataràxia amb nosal­tres (2019).” Ho expli­quen David Sar­sa­ne­das i Domènec Boïgues, com a por­ta­veus de l’Orques­tra Fire­luche, la sin­gu­lar for­mació nas­cuda a la Cellera de Ter fa 20 anys amb la qual Pau Riba va gra­var el seu últim disc, Segona flo­rada (U98 Music), que va enlles­tir pocs dies abans de morir, el 6 de març.

El disc, llançat a les pla­ta­for­mes el 7 de juny –l’edició en vinil, amb CD incor­po­rat, s’ha retar­dat pel col·lapse de les fàbri­ques amb la revi­fa­lla del vinil– es pre­sen­tarà aquesta nit a la plaça Cata­lu­nya del poble bai­xem­por­danès de la Pera (22 h, 15 euros), dins del Jazz­pera, que al mateix temps forma part del fes­ti­val Ítaca, Cul­tura i Acció . Més que un con­cert, serà una cele­bració de la vida i l’obra de Pau Riba, que aple­garà també un bon gra­pat d’amics i col·labo­ra­dors seus com a con­vi­dats. Roger Mas, San­jo­sex, el gui­tar­rista Lluís Costa –pro­duc­tor del disc– i Llull Riba, fill d’en Pau, hi faran les apor­ta­ci­ons més musi­cals, jun­ta­ment amb els mem­bres de les altres dues ban­des amb qui Riba va tre­ba­llar en els últims anys, De Mor­ti­mers i PLAN. I també hi par­ti­ci­pa­ran poe­tes i rap­so­des com ara Enric Casas­ses, Oriol Sau­leda, Núria Martínez-Ver­nis i Memi March, la com­pa­nya de Pau Riba i una gran conei­xe­dora de la seva obra que, segons els mem­bres de la Fire­luche, ha estat fona­men­tal a l’hora de donar forma tant a Ataràxia com a aquesta Segona flo­rada. És pre­vist que tots els par­ti­ci­pants –i seran uns quants, perquè només la Fire­luche està for­mada per dotze músics– inter­pre­tin junts un dels temes del disc, Memimú. Com a pri­mer vide­o­clip del disc s’ha triat Ha explo­tat el Big Bang a din­tre teu, rea­lit­zat per una de les com­po­nents de la Fire­luche, Marina Boïgues, a par­tir d’imat­ges cap­ta­des de manera molt natu­ral durant la gra­vació del disc.

I ara la pre­gunta obli­gada: com es pot por­tar al directe un disc en què la veu, més reci­tada que can­tada de Riba, ja no hi és per impe­ra­tiu vital. Després d’una llarga deli­be­ració, la Fire­luche va triar com a voca­lista un antic excom­po­nent de l’orques­tra, l’actor i músic gironí Jordi Subirà, vin­cu­lat a la com­pa­nyia La Pla­neta, entre altres pro­jec­tes tea­trals. “Teníem molt clar que no podíem bus­car algú que imités o escarnís en Pau, i que neces­sitàvem algú capaç de poder por­tar els tex­tos d’aques­tes cançons al seu ter­reny i que entengués que una cosa és el disc i una altra, el con­cert”. La prova de foc va tenir lloc a la FiM Vila-seca, on l’Orc­hes­tra Fire­luche va ofe­rir cinc actu­a­ci­ons cur­tes, d’uns 20 minuts de durada cadas­cuna, davant d’un públic reduït. Actu­al­ment, com­ple­ten la for­mació de la Fire­luche Elena Gas­con, Susanna Gas­con, Àurea Moll, Quim Sit­jes, Laura Codina, Núria Valentí, Mont­ser­rat Vinyes i Nina Sunyer.

“Hem tin­gut el pri­vi­legi i l’honor de tre­ba­llar amb Pau Riba i això ja no ens ho treu ningú, a més de tot el que hem après amb ell. Era una per­sona molt per­fec­ci­o­nista que, a més, feia fàcils les coses difi­cilíssi­mes. Com deia ell, «ho volem tot qua­drat, però ha de que­dar rodó». Feina teníem i encara tenim per repro­duir les estruc­tu­res inter­nes de les cançons que vam parir com­ple­ta­ment a mit­ges amb ell. Hem tin­gut una con­nexió molt espe­cial amb en Pau”, diuen els músics de la Fire­luche, que van conèixer Riba el 2013. Junts han explo­rat en aquests dos dis­cos, l’EP de sis temes Ataràxia i l’elapé Segona flo­rada, amb deu cançons –en rea­li­tat, un àlbum doble en dues parts, com ja ho va ser Diop­tria– noves vies que han permès a Pau Riba “exer­cir d’escrip­tor i de poeta i rei­vin­di­car-se com a tal”. De fet, la intensa set­mana en què va morir –tot just el dime­cres, qua­tre dies abans de can­viar de dimensió, enlles­tia apli­ca­da­ment les veus del disc– Riba va poder tenir a les mans el seu últim lli­bre, Història de la música del segle XX, que els músics de la Fire­luche con­si­de­ren excep­ci­o­nal.

La Fire­luche, que cele­brarà el seu 20è ani­ver­sari el dia 1 de novem­bre, també ofe­rirà una petita actu­ació dimarts vinent a l’Audi­tori de Bar­ce­lona, dins la gala dels pre­mis Alícia, en què es lliu­rarà a Pau Riba un premi pòstum a la tra­jectòria. El 30 de juny actuarà al fes­ti­val Emer­gent de Sarrià de Ter i el 17 de setem­bre ho farà al Tea­tre de la Cellera .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia