Memòria banyolina

L’acti­vi­tat cul­tu­ral a la ciu­tat de l’estany des de la segona mei­tat del segle pas­sat fins ara no s’entén sense el Cen­tre d’Estu­dis Comar­cals de Banyo­les ( CECB ), una enti­tat fun­dada el 1943 que en els anys més gri­sos de la dic­ta­dura va fer el que va poder –i va ser molt, ate­ses les cir­cumstàncies– per sal­var i difon­dre el patri­moni local. Al Cen­tre es deu, per exem­ple, la cre­ació i gestió durant molts anys del Museu Arqueològic. Coin­ci­dint amb el tras­llat de la seu del CECB de la Pia Almoina al Tint, el gros del seu arxiu acaba d’ingres­sar a l’Arxiu Comar­cal del Pla de l’Estany –fa uns deu anys ja n’hi va entrar una petita part– i l’inven­tari cor­res­po­nent (el cer­ca­dor de docu­ments i imat­ges del fons) es pot con­sul­tar a través d’inter­net.

Són 11,4 metres line­als de tex­tos, plànols, il·lus­tra­ci­ons i foto­gra­fies, un mate­rial que si bé cor­res­pon als anys d’història del CECB n’inclou també de dècades ante­ri­ors. La docu­men­tació (escrita o gràfica) explica acti­vi­tats arqueològiques o segui­ment d’obres que afec­ta­ven ele­ments d’interès, deixa constància d’edi­fi­cis i peces abans que les des­truïssin, des­criu com podia haver estat la comarca abans de deci­dir-ne els límits actu­als... Resulta espe­ci­al­ment relle­vant la docu­men­tació sobre el cas­tell de Por­que­res, un recinte de gran interès històric que es va dei­xar per­dre.

Els ini­ci­a­dors d’aque­lla acti­vi­tat eren un reduït grup de banyo­lins, amb for­mació científica o huma­nista, en el marc de la Renai­xença, asse­nyala la pre­si­denta del CECB, Roser Mas­grau. “El fons és d’una riquesa molt impor­tant”, resu­meix la direc­tora de l’arxiu, Núria Bat­llem.

Entre el mate­rial que més crida l’atenció hi ha el còdex d’un trac­tat de filo­so­fia de Boeci, del segle XIV i l’ori­gi­nal de A mos amichs de Banyo­las, el poema que Jacint Ver­da­guer va dedi­car el 1884 a Pere Alsius, Joa­quim Hos­tench, Dolors Mon­serdà i Josep i Joan Gou. També, la sèrie de qua­ranta foto­gra­fies de l’inven­tari de masies del Pla de l’Estany que el 1927 van fer Jaume Butinyà (pri­mer pre­si­dent del Cen­tre) i Fran­cesc Figue­ras, que amb Josep Maria Coro­mi­nas estan con­si­de­rats el nucli fun­da­dor del CECB.