Música

Crònica

EMILI AGULLÓ

El bàlsam de Manolo García

Manolo García i el seu públic català es van retro­bar després de la pandèmia en el Fes­ti­val de la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols. Hi pre­sen­tava els dos àlbums –Mi vida en Marte i l’acústic Desa­ti­nos des­plu­ma­dos– que durant l’atu­rada forçosa del 2020 i 2021 va com­pon­dre entre pin­ze­lla­des i par­ti­tu­res, però va adme­tre que la cre­ació musi­cal “sol amb la gui­tarra a la tassa del vàter no té sen­tit”, i no va ama­gar la seva feli­ci­tat per trans­me­tre el mateix sen­ti­ment a les 3.500 per­so­nes, mol­tes d’arri­ba­des d’arreu de Cata­lu­nya, que van core­jar amb ell el seu reper­tori al recinte.

En aquesta gira –va dir– “el més impor­tant és que can­teu”, com a antídot, o bàlsam, davant l’angoixa de la covid-19 –que va superar al maig amb el seu tor­rent de veu i l’ener­gia ja total­ment afi­nats– i els tam­bors de crisi energètica que va des­a­fiar des del pri­mer moment fins a l’últim amb Insur­rección, un dels temes clàssics d’El Último de la Fila que el públic va cele­brar. En l’arren­cada, per escal­far l’ambi­ent, va recórrer a altres cançons clàssi­ques com­pos­tes amb Quimi Por­tet, com ara Lejos de las leyes de los hom­bres i Lápiz y tinta, d’un pas­sat que remar­cava el blanc i negre de les pro­jec­ci­ons en directe, però ben pre­sents per als espec­ta­dors.

El can­tau­tor va adme­tre que la tria de cançons com­bi­nava “mei­tat i mei­tat” vells temes amb alguns dels dos dar­rers dis­cos, “que cos­ten una mica més” per la riquesa de lèxic que sem­pre ha estat marca de la casa. Un alma de papel va ser­vir com a nexe d’algu­nes de les dar­re­res com­po­si­ci­ons, com per exem­ple 10.000 vera­nos, Qui­si­era esca­par i Reguero de men­ti­ras, una íntima balada en què fa una incursió en el rhythm-and-blues. Just abans de retor­nar cap al pas­sat amb Estoy ale­gre, un reg­gae opti­mista de Los días intac­tos (2011) i un altre moment de blanc i negre amb A veces se enci­ende (1986), xalant amb la per­cussió alhora que ento­nava un tema més afla­men­cat que va ser­vir com a pre­ludi del tram acústic, amb la Matur­ranga i Labe­rinto de sueños, de Desa­ti­nos, i una rei­vin­di­cació de la rumba entre les influències d’ado­lescència al Poble Nou bar­ce­loní, divi­dit entre Led Zep­pe­lin i els Beat­les, o Peret, Sisa o Pau Riba.

Arri­bats a l’equa­dor de les dues hores i mitja d’un altre con­cert generós, García va inter­pre­tar Con los hom­bres azu­les, Pájaros de barro i Somos leve­dad, abans de Pre­fi­ero el tra­pe­cio, amb què va car­re­gar con­tra la indigència energètica a què les grans com­pa­nyies abo­quen la població, i Carbón y ramas secas, un altre dels seus temes ban­dera del pri­mer tre­ball en soli­tari, Arena en los bol­si­llos. I després d’un pri­mer conat de comiat, la traca final amb Llanto de pasión, Avi­o­nes pla­te­a­dos i Sara, prèvies a la Insur­rección del final, a càrrec de la pla­tea i la grada, i amb Manolo de direcció de la coral. Tot ple­gat, sense que ningú fes cap buit a Un giro tea­tral, Nunca el tiempo es per­dido o la també mítica A San Fer­nando, però pale­sant que una gira de retro­ba­ment d’El Último de la Fila, pel camí de les tres dècades de la dis­so­lució de la banda, ho peta­ria. Mal­grat això, García i Por­tet van al seu propi ritme i, per ara, les retro­ba­des són tot just moments íntims de cos­te­llada a l’estudi de Musi­cLan o per home­nat­jar Àngel Casas mesos enrere a TV3.

Fent un exer­cici de gau­dir del pre­sent, la con­clusió posi­tiva és que el can­tau­tor ha tor­nat i el públic, que no el dei­xava mar­xar de l’esce­nari tot i el gran esforç, no li falla. Ahir a la nit va fer la segona apa­rició cata­lana de la gira a Pineda de Mar i al novem­bre es pre­veu un bany de mas­ses encara més con­cor­re­gut al Palau Sant Jordi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia