Molt més que Paf

El tea­tre audi­tori Narcís Mas­fer­rer de Sant Feliu de Guíxols és un espai impor­tant per a Fals­terbo: allà es va casar la filla d’Edu­ard Esti­vill i Montse Domènech –que tenen segona residència i ella també arrels a Sant Feliu– i, a més, els dos mem­bres històrics del grup hi van conèixer l’actual ter­cer com­po­nent de Fals­terbo, Jordi Mar­qui­llas. Per tant, estava bas­tant can­tat que Sant Feliu i el seu tea­tre havien de for­mar part de la gira de comiat de Fals­terbo, que al llarg d’aquest any i fins al febrer vinent visi­tarà sobre­tot loca­li­tats i espais amb què el grup té lli­gams de tot tipus, la qual cosa tam­poc no és difícil d’asso­lir després de mig segle vol­tant pels esce­na­ris de tot el país.

Així que dis­sabte a la tarda Fals­terbo va jugar a casa, gràcies al Fes­ti­val de la Porta Fer­rada, en un tea­tre força ple i davant d’una pla­tea en què pre­do­mi­na­ven els amics i veïns. També hi havia uns quants nens i nenes, la majo­ria dels quals van pujar amb ells a l’esce­nari per can­tar Paf, el drac màgic, en un dels moments pre­vi­si­ble­ment cul­mi­nants del con­cert. A l’entrada ja s’havien repar­tit uns papers amb l’estrofa inèdita de la cançó que s’ha afe­git a la versió gra­vada per a l’últim disc del grup, Adeu, Paf, pres­su­po­sant amb encert que el públic ja es conei­xia de sobres la resta de la lle­tra d’aquest clàssic etern, per can­tar-la ple­gats.

Però Fals­terbo és molt més que Paf, amb permís del drac soli­tari. Acom­pa­nyat d’una banda excel·lent diri­gida per Toni Xuclà, el trio titu­lar va anar can­tant altres joies del seu reper­tori com ara Embo­lica les penes, Noia bruna, l’adap­tació d’I got you, del seu amic Jack John­son, reba­te­jada Ja hi ets tu, i també la del Sun de Dono­van (Tocar el sol), que van pre­sen­tar com un cant a la diver­si­tat i la tolerància. De fet, és en cançons com aquesta on es troba l’essència de Fals­terbo, hereus del millor folk ame­ricà amb ànima hippy i el so amb olor a fusta de les gui­tar­res, el violí, el con­tra­baix i la pedal steel. En aquesta gira amb dife­rents con­vi­dats a cada con­cert, Magalí Dat­zira no només va ser la bai­xista de la banda, sinó que també va poder can­tar un dels seus temes. I pas­se­jant amb L’estra­nya joguina pel Camí Ral, Fals­terbo va con­ju­rar els Temps aspres fins arri­bar al final llu­minós de Quan el sol es pon. I de nou les notes de Paf van sonar com a clo­enda d’un con­cert ino­bli­da­ble.