Llibres

Mirador

Oferta: tot d’artistes a cent

El Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, a través de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, té en marxa la cele­bració del cen­te­nari del nai­xe­ment del poeta, crític i tra­duc­tor Gabriel Fer­ra­ter (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972), l’escrip­tor i acti­vista cul­tu­ral Joan Fus­ter (Sueca, 1922 - 1992) i el poeta i escrip­tor Gui­llem Vila­dot (Agra­munt, 1922 - Bar­ce­lona, 1999). És una pràctica habi­tual que man­te­nen fa anys. I que duri.

Aquests tres autors no són els únics, de des­ta­ca­bles, nas­cuts el 1922, també hi podríem afe­gir el genial fotògraf Fran­cesc Català-Roca (Valls, 1922 - Bar­ce­lona, 1998) i l’entra­nya­ble escrip­tor i gastrònom Nèstor Luján (Mataró, 1922 - Bar­ce­lona, 1995).

N’hi ha més, de per­so­na­li­tats que ens posen a cent, com ara cinc autors que podrien pro­ta­go­nit­zar un acu­dit: “Van un por­tuguès, dos nord-ame­ri­cans, un anglès i un escocès per la selva i...”. El pri­mer és el premi Nobel de lite­ra­tura del 1998 José Sara­mago (Azin­haga, 1922 - Tías, 2010), novel·lista, poeta, dra­ma­turg, die­ta­rista, etcètera, autor d’obres com ara Assaig sobre la ceguesa, L’any de la mort de Ricardo Reis i La caverna; Jean-Louis Lebris de Kérouack, més cone­gut com a Jack Kero­uac (Lowell, 1922 - St. Peters­burg, Flo­rida, 1969), autor de la tren­ca­dora A la car­re­tera; Kurt Von­ne­gut (Indi­a­na­po­lis, 1922 - Nova York, 2007), novel·lista, nar­ra­dor, dra­ma­turg i assa­gista sem­pre satíric i crític; Kings­ley Amis (Lon­dres, 1922-1995), pare del també escrip­tor Mar­tin Amis, i Alis­tair MacLean (Glas­gow, 1922 - 1987). MacLean, amb el pseudònim d’Ian Stu­art, va escriure novel·les bèl·liques, de sus­pens i d’aven­tu­res. Una de les més cone­gu­des és Els canons de Nava­rone, pot­ser per la versió cine­ma­togràfica pro­ta­go­nit­zada per Gre­gory Peck, David Niven, Ant­hony Quinn, Ric­hard Har­ris...

No hi sor­tia Igna­cio Fernández Sánchez, cone­gut amb el nom artístic de Tony Leblanc (Madrid, 1922-2012), i això que va debu­tar a Los últi­mos de Fili­pi­nas (1945), per con­ti­nuar amb una llarga car­rera dedi­cada sobre­tot a les comèdies. En mol­tes va coin­ci­dir amb José Luis Ozo­res (Madrid, 1922-1968), fill dels actors Mari­ano Ozo­res i de Luisa Puc­hol, i germà gran del direc­tor i guio­nista Mari­ano Ozo­res i de l’actor Anto­nio Ozo­res.

Com a actor, sense des­merèixer els dos ante­ri­ors, José María Rodero (Val­depeñas, 1922 - Madrid, 1991) pot tenir un paràgraf a banda. Actor de tea­tre, el vam poder veure –ara també es pot, al web de RTVE– en el pro­grama de tea­tre tele­vi­siu Estu­dio 1, des­ta­cant en obres com La muerte de un via­jante (1972), d’Art­hur Miller, Las Meni­nas (1974), d’Anto­nio Buero Vallejo, i espe­ci­al­ment en l’adap­tació de Doce hom­bres sin pie­dad (1973), de Regi­nald Rose, una obra cen­trada en les elu­cu­bra­ci­ons del jurat d’un judici, que comença que sem­bla que el vere­dicte de cul­pa­ble es deci­dirà en pocs minuts i al final... la sang no arriba al riu.

A qui li agra­dava molt la sang és a Dràcula, el per­so­natge que un parell de gene­ra­ci­ons iden­ti­fi­quen amb Chris­top­her Lee (Lon­dres, 1922-2015), perquè el va inter­pre­tar nou vega­des, tot i que en rene­gava perquè va tenir una fructífera car­rera molt més enllà del famós vam­pir. Els dar­rers papers van ser en nis­sa­gues com Star Wars i El senyor dels anells.

I un altre Lee del tots a cent és Stan Lee (Nova York, 1922 - Los Ange­les, 2018), cre­a­dor, sobre­tot durant la dècada dels sei­xanta, de per­so­nat­ges per a la Mar­vel, ara molt de moda per les cons­tants estre­nes cine­ma­togràfiques basa­des en super­he­rois. Amb els dibui­xos de Jack Kirby, Sant Lee és el pare o la mare de Hulk, els 4 Fantàstics, els X-Men, Thor i els Ven­ja­dors; amb Steve Ditko, de Spi­der­man i amb Bill Eve­rett, de Dare­de­vil. A més, Lee va afe­gir la com­ple­xi­tat de caràcter en el món de les màsca­res, les capes i els calçotets per damunt els pan­ta­lons.

A la but­xaca ens que­den dos dibui­xants més, entra­nya­bles tot i la diferència de fama. Un és Char­les M. Schulz (Min­ne­a­po­lis, 1922 - Santa Rosa, 2000), el cre­a­dor de les tires còmiques dels arxi­fa­mo­sos Pea­nuts, amb el Char­lie Brown, l’Sno­opy i la resta de la colla. L’altre és Gui­llem Cifré Figue­rola (Bar­ce­lona, 1922-1962), de la fac­to­ria de l’ano­me­nada Escola Bru­guera, i pare metafòric del repórter Tri­bu­lete i real de l’enyo­rat Gui­llem Cifré Bar­ra­bin (Bar­ce­lona, 1952 - 2014), també il·lus­tra­dor.

De direc­tors de cinema nas­cuts el 1922 n’hi ha mitja dot­zena d’interes­sants: l’italià Pier Paolo Paso­lini, els fran­ce­sos Alain Res­nais i Alain Robbe-Gri­llet, els nord-ame­ri­cans Blake Edwards i Russ Meyer i el madri­leny Juan Anto­nio Bar­dem.

Si algú ha notat la falta radi­cal de pari­tat en aquest arti­cle, tenim una expli­cació doble. Del món de la cul­tura no hi ha gai­res noms feme­nins famo­sos nas­cuts el 1922, tret d’un potent equip d’actrius de Hollywood –d’alguna de les quals ja en par­larà la com­pa­nya Imma Merino–, for­mat per noms com ara Ava Gard­ner, Judy Gar­land, Doris Day, Yvonne de Carlo, Vero­nica Lake, Ele­a­nor Parker, Betty White, Nancy Walker, Maila Nurmi... Sí, sí, totes elles nas­cu­des el 1922. I encara una més, la gran can­tant d’òpera Renata Tebaldi (Pesaro, 1922 - San Marino, 2004), la “veu d’àngel” de la lírica del segle XX. Una collita, la del 1922, amb noms que en algun cas ens posen a cent, intel·lec­tu­al­ment par­lant, és clar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia