Deu anys a ritme de surf

Tota una festa a ritme de surf i rock’n’roll per cele­brar el desè ani­ver­sari de Fes­ti­Surf Costa Brava, la que es va viure dis­sabte al Palau d’Esports i Con­gres­sos de Platja d’Aro. La unió inèdita i en exclu­siva dels grups MFC Chicken i Los Chi­cos sota el nom de MFC Chi­cos, l’apoteòsica actu­ació d’uns històrics de la música surf com els suecs The Barbwi­res, el retorn d’uns vells cone­guts com són 13h Magic Skull i, per aca­bar d’arro­do­nir la jugada, les hipnòtiques atmos­fe­res dels anda­lu­sos Pelo­mono.

Van tren­car el gel aquests últims, duet de gui­tarra i bate­ria encapçalat per Pedro de Dios (Gua­da­lupe Plata) i dedi­cat a explo­rar la fina fron­tera que separa el rock’n’roll més pri­mi­tiu del blues més cor­ro­siu, sem­pre en clau ins­tru­men­tal. Pas previ a la descàrrega d’uns 13th Magic Skull que pràcti­ca­ment havien nas­cut de forma paral·lela al Fes­ti­Surf i que dis­sabte es van reu­nir expres­sa­ment per l’ocasió després d’un llarg silenci. Ambai­xa­dors des­ta­cats del més genuí ins­tro surf a la costa giro­nina, els de Pala­fru­gell van alter­nar mate­rial propi amb cites a Wanda Jack­son (Fun­nel of Love) i els Ani­mals (The House of the Rising Sun).

The Barbwi­res tor­na­ven al Fes­ti­Surf vuit anys després de la seva pri­mera visita. Un power trio de gui­tarra, baix i bate­ria, coman­dat pel sem­pre sol­vent Mike Barbwire a les sis cor­des i reforçat per una secció rítmica de les que no fan pre­so­ners. Van començar a mig gas però de seguida van prémer l’acce­le­ra­dor per ofe­rir un dels con­certs més rodons que s’han vist al fes­ti­val.

El con­cert de MFC Chi­cos va estar mar­cat per l’absència de Rafa Suñén, can­tant de Los Chi­cos, baixa per motius de salut. Un impre­vist que va obli­gar la impo­nent for­mació –vuit músics a l’esce­nari– a refer el reper­tori in extre­mis, man­te­nint-hi peces de cada banda però ama­nint-les amb més ver­si­ons de les pre­vis­tes. Cap pro­blema, quan els refe­rents citats són tan opor­tuns com Little Ric­hard (Good Golly Miss Molly) o els Sonics (Have Love, Will Tra­vel). Apoteòsic final de festa i la comunió de dos dis­cur­sos a pri­ori dis­tants però per­fec­ta­ment com­pe­ne­trats sobre el ter­reny.