Ruixat de Butaques

Fins a tretze Buta­ques vana­ca­pa­rar dos títols de la tem­po­rada pas­sada: el musi­cal Can­tando bajo la llu­via i L’ore­neta, de Gui­llem Clua. Si l’any pas­sat sem­blava que els pre­mis Butaca s’hagues­sin refu­giat en un sol mun­tatge (Canto jo i la mun­ta­nya balla, amb vuit reco­nei­xe­ments), ara la con­cen­tració de pre­mis s’ha traduït en un rui­xat de Buta­ques per a dos mun­tat­ges antagònica­ment dife­rents: la denúncia d’intriga i sen­si­bi­li­tat de L’ore­neta (ins­pi­rada en uns fets reals) i la festa des­fa­sada del nou pro­ducte diri­git per Àngel Llàcer i Manu Guix(després d’èxits com El petit príncep i La jaula de las locas). La XXVIII edició dels pre­mis Butaca, en què mana la votació popu­lar a par­tir de la selecció d’un jurat d’“espec­ta­dors pro­fes­si­o­nals”, es va cele­brar ahir a la nit a Premià de Mar, el muni­cipi on van néixer aquests pre­mis arran de l’entu­si­asme d’un pro­grama de ràdio local.

L’ore­neta s’ha con­si­de­rat el millor espec­ta­cle. També ha rebut el premi a millor direcció (Josep Maria Mes­tres), millor actor (Daf­nis Bal­duz, “són els pre­mis que veia quan era petit!”), millor actriu (Emma Vila­ra­sau) i millor text (Gui­llem Clua, “de tots els pre­mis que he rebut per L’ore­neta aquest és el que em fa més il·lusió”), tot un repòquer amb els prin­ci­pals guar­dons. Tam­poc queda curt Can­tando bajo la llu­via, amb els pre­mis a millor musi­cal, millor actor de musi­cal (Ivan Labanda) i millor actriu de musi­cal (Mireia Por­tas), així com un gra­pat de reco­nei­xe­ments tècnics com ara esce­no­gra­fia (Enric Pla­nas), il·lumi­nació (Albert Faura), ves­tu­ari (Míriam Compte) i carac­te­rit­zació (Helena Fenoy).

Pel que fa a la millor com­po­sició de musi­cal, va ser per a Andreu Gallén (T’estimo si he begut). També Dagoll Dagom va repi­car amb el millor mun­tatge fami­liar gràcies al musi­cal Bye bye, mons­tre. Ham­let.01 va rebre el Butaca al millor espec­ta­cle de petit for­mat (una desen­fa­dada adap­tació en clau de comedy de Sergi Bel­bel i Enric Cam­bray). David Bagés va rebre el Butaca al millor actor de repar­ti­ment per Mac­bett, de Ionesco (l’únic reco­nei­xe­ment per al TNC), i Míriam Iscla, com a actriu de repar­ti­ment per Crim i càstig (l’únic premi per a una pro­ducció del Lliure). Gui­llem Balart ha estat l’actor reve­lació per Romeu i Juli­eta, Car­rer Roba­dors i Ham­let Ari­bau, i Emma Vila­ra­sau, per Romeu i Juli­eta.

Pel que fa a la dansa, les qua­tre pre­mi­a­des són copro­ducció del Mer­cat de les Flors: Rojos s’endú el premi al millor espec­ta­cle de dansa i ballarí (Miquel Bar­ce­lona). La millor core­o­gra­fia és per a Sònia Gómez, amb The black body, the blue mind and the flu­o­res­cent guts, i el guardó a la millor balla­rina, per a Laia Duran, amb la peça La honte, que va copro­duir el Tem­po­rada Alta.

El momen­tum de la nit va ser el premi a la tra­jectòria (Butaca honorífic Anna Liza­ran) per a l’actor Jordi Bana­co­locha, molt esti­mat pel públic i habi­tual durant molts anys en les pro­gra­ma­ci­ons del TNC. L’ovació va ser llarga la seva iro­nia prou afi­nada: “Sort que no han fet càsting, perquè si no encara li hagues­sin donat a algú altre!.

Si Can­tando bajo la llu­via va fer bons els pronòstics i va rebre vuit de les deu nomi­na­ci­ons i L’ore­neta cinc de sis, les grans dam­ni­fi­ca­des de la nit van ser Ani­mal negre tris­tesa (no ha acon­se­guit cap Butaca tot i tenir sis pos­si­bi­li­tats), El pes d’un cos (cap de les cinc) i La honte, amb sols un Butaca dels sis a què aspi­rava.

El pavelló d’esports de Premià de Mar es va con­ver­tir en una sala d’actes amb una cin­quan­tena de tau­les que van donar cabuda a 750 con­vi­dats. Diu­menge ja no que­dava ni una sola loca­li­tat lliure: tot exhau­rit. Després de dos anys de pandèmia, els Butaca tor­nen als orígens. Glòria Cid i Toni Martín con­ti­nuen sent els pre­sen­ta­dors d’una gala que va néixer pel desig de com­par­tir una tro­bada entre els artis­tes i l’audiència de Ràdio Premià de Mar. Martín deia ahir auqe aspi­ra­ven a repe­tir les ses­si­ons al muni­cipi fins al 2024 en la 30a. edició.