L’església de Cassà exposa l’antiga portalada romànica

El Grup de Recerca d’Estu­dis Cas­sa­nencs (GREC) pre­sen­tarà avui els resul­tats dels tre­balls d’extracció i res­tau­ració dels frag­ments de l’antiga por­ta­lada romànica de l’església de Sant Martí que reves­tien les parets inte­ri­ors del cam­pa­nar. El con­junt, que en total consta de 58 peces, s’expo­sarà a l’espai museístic Joies de l’església, que s’inau­gura també avui a l’altar dels Dolors del tem­ple cas­sa­nenc (12 h). Aquest espai mos­trarà, a més, un dibuix de la por­ta­lada com­pleta de mida gai­rebé real, un rellotge del 1599, una cam­pana del 1644, una còpia del penó de l’Orfeó Cata­lu­nya, una maqueta del retaule bar­roc de l’altar prin­ci­pal i diver­sos ele­ments de fusta de l’antic retaule de la cape­lla de la Mare de Déu de les Sogues.

L’actu­ació per extreure els frag­ments de la por­ta­lada, que els experts daten de la segona mei­tat del segle XII, va superar les expec­ta­ti­ves del GREC, que va poder recu­pe­rar més peces de les espe­ra­des. N’hi havia onze que es veien a sim­ple vista, i final­ment se’n van extreure 26 més que hi havia al vol­tant de les ja cone­gu­des. El con­junt sen­cer, però, consta de 58 frag­ments. Els pri­mers dinou, que s’havien guar­dat a la rec­to­ria de Cassà, es van des­co­brir el 1926, durant les obres per obrir uns fines­trals a les parets late­rals de la nau prin­ci­pal de l’església. També s’han recu­pe­rat dues peces del timpà, una que s’havia guar­dat a ca l’Almeda, just al cos­tat de l’església, i una altra que estava inte­grada en l’estruc­tura del pou d’una masia de Lla­gos­tera.

Els experts que han estu­diat la tro­ba­lla asse­nya­len que és molt poc habi­tual loca­lit­zar en un sol lloc tan­tes peces d’un mateix con­junt arqui­tectònic, i encara menys en tan bon estat de con­ser­vació. Jordi Sagrera, arqueòleg de la UdG que ha fet la repro­ducció de la por­ta­lada en dibuix, asse­nyala, a més, que és d’una qua­li­tat nota­ble: “No diria que és espec­ta­cu­lar, però gai­rebé. No és sen­zi­lla. És una por­ta­lada romànica amb tots els ets i uts, àmplia i fas­tu­osa. La qua­li­tat del tre­ball del pica­pe­drer demos­tra que no era un pri­mera espasa, però déu-n’hi-do.” La cate­go­ria de la por­ta­lada sorprèn Edu­ard Mes­tres, pre­si­dent del GREC, atès que el segle XII Cassà era molt petit i no tenia un mones­tir al vol­tant: “No consta que hi hagués un pri­o­rat com a Lladó, que té una por­ta­lada molt sem­blant. Això vol dir que pot­ser algú amb diners va fer una gran apor­tació per cons­truir-la.”

La por­ta­lada consta de cinc arqui­vol­tes amb un cordó tre­nat entre la segona i la ter­cera arqui­volta. A la pri­mera hi ha una ins­cripció en llatí que repro­du­eix una frase este­re­o­ti­pada que con­vida els fidels a entrar a la casa de Déu. Les arqui­vol­tes ana­ven mun­ta­des sobre sis colum­nes, tres a cada cos­tat, i feien un voladís d’1,5 metres. La por­ta­lada, que en alguns punts con­serva la poli­cro­mia ori­gi­nal, de color gro­guenc, tin­dria una alçada de set metres i una amplada de sis.

Sagrera des­taca que s’han pogut fer una repro­ducció com­pleta de la por­ta­lada perquè s’han con­ser­vat ele­ments de totes les arqui­vol­tes, a més de tres capi­tells i frag­ments d’un bran­cal. “A par­tir dels diàmetres de l’arc i de la seqüència escultòrica i deco­ra­tiva de les sane­fes de les dife­rents arqui­vol­tes vam poder mun­tar la por­ta­lada sen­cera”, explica. A diferència del que es pen­sava ini­ci­al­ment, les anàlisis de Car­les Roqué, pro­fes­sor de geo­lo­gia de la UdG, han deter­mi­nat que la por­ta­lada està feta de pedra de Girona, però extreta d’uns subs­trats infe­ri­ors sense els carac­terístics num­mu­lits fòssils.

L’actu­ació també ha ser­vir per con­cloure que els dos frag­ments de timpà que es con­ser­va­ven for­men part d’aquesta por­ta­lada. En el que cor­res­pon a la part cen­tral s’hi repre­senta Déu i en el de l’esquerra hi ha la imatge de sant Martí bisbe. La peça de la dreta no es con­serva, però, per paral·lelis­mes amb altres esglésies con­sa­gra­des al mateix sant, hi hau­ria la imatge de Martí sol­dat.

Les pedres s’expo­sa­ran de moment a terra, però el GREC té pre­vist encar­re­gar una estruc­tura metàl·lica per mun­tar-hi la por­ta­lada. Les actu­a­ci­ons han tin­gut un cost de 55.000 euros, patro­ci­nats per la Dipu­tació de Girona, l’Ajun­ta­ment de Cassà i empre­sa­ris locals.

El direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als de Cul­tura a Girona, Josep Cala­tayud, va visi­tar aquesta set­mana la por­ta­lada i va valo­rar la pos­si­bi­li­tat d’incoar una decla­ració de la tro­ba­lla com a bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal amb l’objec­tiu que no es dis­per­sin les peces, però també per pro­moure una “pros­pecció sis­temàtica” de més frag­ments en una segona fase. La por­ta­lada i la resta d’ele­ments de l’expo­sició es podran visi­tar mitja hora abans i després de cada missa.