Descriure el món d’abans

Els cas­sa­nencs la reco­nei­xen a l’ins­tant. Va ser el fotògraf i veí del muni­cipi Dani Duch Dausà qui va iden­ti­fi­car la imatge en blanc i negre d’un car­rer amb un carro en pri­mer terme i el que sem­bla una for­ti­fi­cació, com el car­rer d’Avall de Cassà de la Selva, amb la impo­nent Torre Sel­vana de can Fri­gola al fons. És una de les foto­gra­fies que va fer Valentí Fargnoli (1885-1944) i que tenia com a única des­cripció un peu de foto breu i genèric: “Vista del car­rer d’un poble des­co­ne­gut.” La riquesa de les 834 imat­ges nega­ti­ves de vidre del fons de Valentí Fargnoli és la del pai­satge i la quo­ti­di­a­ni­tat de les comar­ques giro­ni­nes abans del boom turístic. És un món d’abans que el Cen­tre de la Imatge de la Dipu­tació de Girona, l’ Ins­pai , que ges­ti­ona 46 fons i col·lec­ci­ons, entre els quals el fons Fargnoli, vol des­criure i docu­men­tar de forma apro­pi­ada.

A través de les xar­xes soci­als més visu­als com Ins­ta­gram i Face­book, l’Ins­pai fa una crida mit­jançant l’eti­queta #qui­sa­ponés per des­criure la toponímia de les comar­ques giro­ni­nes que Valentí Fargnoli va foto­gra­fiar: un paratge, un pas­tor i el seu ramat amb una església al fons, una marina o un poblet de pes­se­bre. Es pot par­lar d’un rela­tiu èxit ins­tan­tani perquè de les cinc imat­ges que de moment s’han publi­cat a les xar­xes se n’han iden­ti­fi­cat tres: la Torre Sel­vana de Cassà, la plaça de Bes­canó i Aigua­blava , a Begur. És una ini­ci­a­tiva amb la qual per una banda s’amplia i millora la infor­mació de la base de dades de l’Ins­pai i per una altra es fa par­ti­ci­par els usu­a­ris i la ciu­ta­da­nia de la tasca de docu­men­tació de les imat­ges. També és una manera de donar a conèixer un equi­pa­ment, l’Ins­pai, que ges­ti­ona un patri­moni fotogràfic que en xifres es pot quan­ti­fi­car d’un milió i mig d’imat­ges. Entorn un 2% –apro­xi­ma­da­ment 30.000 imat­ges– són d’indrets sense iden­ti­fi­car.

La crida per des­criure les imat­ges s’ha ini­ciat amb el Fons Valentí Fargnoli, tenint en compte la seva bona cata­lo­gació i trac­ta­ment tècnic, però alhora perquè la majo­ria de foto­gra­fies que va rea­lit­zar Fargnoli són del ter­ri­tori. És pre­ci­sa­ment aquest el valor patri­mo­nial d’aquesta col·lecció.