Llibres

Dues etapes de canvi

Univers publica ‘El dia de la balena’, de Melcior Comes, i ‘Hi ha algú altre’, de Jordi Cabré, dues novel·les ben diferents amb el punt en comú de la mirada iniciàtica

Cabré: “Parlant de mi, parlo de manera honesta sobre la meva generació i sobre el meu gènere”
Comes: “Tots sabem que hi ha un últim estiu en què deixes de ser un nen o una nena”

Mel­cior Comes i Jordi Cabré coin­ci­dei­xen en el fet que la ini­cial del seu pri­mer cognom és una C. També a tenir una opinió fona­men­tada, es podria dir que del món en gene­ral, com demos­tren en els arti­cles d’opinió que tots dos publi­quen en aquest diari. Són novel·lis­tes i pre­mi­ats. Pre­ci­sa­ment en aquest aspecte lite­rari com­par­tei­xen tres coin­cidències més: tots dos tre­uen ara la novena novel·la, les publica l’edi­to­rial Uni­vers i totes dues tenen una mirada iniciàtica, tot i que apli­cada a fran­ges d’edat i a plan­te­ja­ments molt dife­rents

L’advo­cat i peri­o­dista Jordi Cabré (Bar­ce­lona, 1974) publica Hi ha algú altre. És autor d’Uni­vers des del 2018, quan va gua­nyar el premi Sant Jordi amb Digues un desig.

A Hi ha algú altre, Cabré ha tas­tat el gust de l’auto­ficció. “És la pri­mera vegada que soc jo. Digues un desig era un joc que volia dur el lec­tor a l’engany entre rea­li­tat i ficció. Ara, en canvi, m’he des­pu­llat. M’he tro­bat en un moment de la vida en què tenia prou coses a dir de mi mateix. He des­co­bert que, par­lant de mi, parlo de manera honesta sobre la meva gene­ració, sobre el meu gènere i sobre la nos­tra soci­e­tat.”

El pro­ta­go­nista de la novel·la és un escrip­tor que s’acosta als 50 anys i estrena pis a Bar­ce­lona perquè s’acaba de sepa­rar de la seva dona, després de 19 anys de con­vivència. Tenen una filla pre­a­do­les­cent i un fill ado­les­cent. Durant un any, el pro­ta­go­nista tindrà temps d’anar cons­truint un nou uni­vers i conèixer llocs i per­so­nes noves, tot a ritme d’impro­vi­sació de jazz. La crisi de mit­jana edat es bar­reja amb esce­nes d’infan­tesa i els seus records con­tras­ten amb el crei­xe­ment dels fills i la nova rea­li­tat que l’envolta.

Cabré explica: “Tenim l’avan­tatge de poder viure molts anys i això fa que tenir dues vides, com a mínim, sigui habi­tual. En tot cas, és millor tenir dues vides que tenir-ne una de doble.” “Això no vol dir que renéixer sigui fàcil. No hi ha cap manera de fer-ho si no és tal com vas néixer, plo­rant i pas­sant fred. Morint, al cap i a la fi.”

En aquest renai­xe­ment l’acom­pa­nya el seu germà Xavi, mort quan ell tenia vint anys. “Quan escric en segona per­sona és perquè tu és el meu germà, amb qui comento les coses que vaig veient en aquesta segona vida. Ell se’n riu força, de mi, per cert. M’adono que no vaig pas­sar cap de les fases del dol. La seva mort ni l’he negada, ni l’he con­dem­nada, ni encara menys l’he accep­tada.”

L’escrip­tor sí que viu el dol de la mort d’una vida ante­rior que ja no tor­narà. S’enfronta a la incer­tesa del que hi ha per davant, cons­tru­eix una nova vida tot revi­sant, relle­gint i posant en ordre el pas­sat. “La novel·la va una mica d’això: som els matei­xos ara que quan érem petits.”

La música, sobre­tot jazz, i alguns pas­sat­ges en què Cabré juga cre­a­ti­va­ment, també són impor­tants. “El jazz, refugi del pro­ta­go­nista, és clau en la novel·la”, con­clou.

Gua­nya­dor de pre­mis

El mallorquí Mel­cior Comes (sa Pobla, 1980) és un dels dar­rers fit­xat­ges estel·lars –per coherència amb el nom de l’edi­to­rial– d’Uni­vers i debuta amb El dia de la balena. Comes és un espe­ci­a­lista a gua­nyar pre­mis, cosa que ha fet amb sis de les seves novel·les: Ciu­tat d’Elx, Docu­menta, Ciu­tat de Palma, Josep Pla, Sant Joan, Premi Crítica Serra d’Or i Premi Joan Cre­xells (aquests dos dar­rers per Sobre la terra impura).

Comes narra la història d’un estiu que can­viarà la vida de Martí Suau, el pro­ta­go­nista, amb una trama gene­ra­ci­o­nal en què tenen cabuda l’humor i el mis­teri. Està ambi­en­tada a la costa de la Mallorca dels anys noranta, un esce­nari de pinars, dunes i hotels blancs. L’apa­rició d’una balena morta a la platja és un punt d’inflexió per a Suau. Té catorze anys i els pares s’aca­ben de sepa­rar.

El dia de la balena ens parla de la infan­tesa que s’acaba, dels errors pro­pis, dels pri­mers amors i de les amis­tats que per­du­ren. El pai­satge de Mallorca dibuixa el teló de fons d’un estiu amb regust nostàlgic. Però la rea­li­tat amaga també una part fosca de men­ti­des, d’emo­ci­ons repri­mi­des i d’una atmos­fera inqui­e­tant.

Comes no fa auto­ficció, però admet que la Mallorca de la novel·la és la de la seva infan­tesa. “Era com ara, però ara sabem que era millor, perquè tot ple­gat encara s’ha fet més insu­por­ta­ble. La novel·la té això com esce­nari, no és pròpia­ment el tema.”

“Tots sabem que hi ha un últim estiu de la infan­tesa. Hi ha un dia de la balena en què dei­xes de ser un nen, o una nena. No és fins més tard que ets capaç de veure-ho. La balena és un símbol de tot allò ama­gat, de la mons­tru­o­si­tat oculta de tots, allò que no et dei­xen expres­sar i que després surt en forma d’ani­mal mort i podrit.” “Hor­ror, mal­son, mons­tru­o­si­tat, tot això sem­pre ha estat inci­ta­dor i per­met vehi­cu­lar coses que d’altra manera no poden veure la llum.”

D’ins­pi­ra­ci­ons n’ha tin­gut mol­tes. “Nèmesi i Indig­nació, de Roth, Les Fures, de Villa­longa, Una nove­lita lum­pen, de Bolaño... També pel·lícules com Els qua­tre-cents cops, Stand by me, Explo­rers, i el cinema de ter­ror, que té un paper impor­tant perquè pinta una capa tèrbola sobre aquest relat d’estiu”, con­clou Mel­cior Comes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia