Einstein tenia raó

Ni es crea, ni es des­tru­eix. Només és qüestió de cana­lit­zar-la. Agustí Puig es refe­reix a l’ener­gia. El seu procés de cre­ació és recon­duir i admi­nis­trar una força energètica que forma part de l’essència de l’art.

En l’expo­sició La poètica del gest, al cas­tell de Vila-seca, ho demos­tra amb escreix. Són prop de 60 peces entre xilo­gra­fies, escul­tu­res i pin­tu­res. D’aquest dar­rer for­mat, en des­ta­quen dues d’ela­bo­ra­des expres­sa­ment per a la mos­tra i que ha hagut de divi­dir en diver­ses sec­ci­ons per poder-les treure del seu estudi. Són dues peces en què inter­ve­nen diver­sos ele­ments matèrics. A banda dels grui­xos pictòrics, inclou objec­tes tro­bats i d’ús quo­tidià i fus­tes, mate­rial que sedu­eix Puig per la “cali­desa”.

Qui ha posat ordre i sis­te­ma­tit­zació a la vari­e­tat de peces que es pre­sen­ten ha estat la comissària de la mos­tra, Natàlia Cho­carro, adjunta a la direcció de la Fun­dació Vila Casas, enti­tat que en col·labo­ració amb l’Ajun­ta­ment de Vila-seca ha fet pos­si­ble aquesta mos­tra, que per­met apro­par una mica més l’art con­tem­po­rani a tot el Camp de Tar­ra­gona.

Per Cho­carro, Agustí Puig és un artista que ha arri­bat a un estil genuí dei­xant-se con­ta­mi­nar per diver­ses tendències i autors de la història de l’art: “En el seu art, que ha tran­si­tat per l’art pop, el con­cep­tual i l’expres­si­o­nisme, hi tro­bem el tene­brisme de Goya, l’expres­si­vi­tat colos­sal de Kie­fer i l’angoixa exis­ten­cial de Pollock.” I hi afe­geix: “El seu art com­bina l’ener­gia del món con­tem­po­rani amb un llen­guatge de caire ances­tral.” Una de les carac­terísti­ques de Puig és que fa un gir de 180 graus, amb la seva manera d’inter­pre­tar l’art, en temes clàssics com el pai­satge i la figura humana.

Una de les interes­sants tas­ques de la comissària ha estat res­ca­tar de l’oblit un con­junt de magnífiques peces de ceràmica que s’expo­sen en la mos­tra i que l’autor tenia arra­co­na­des al seu estudi. També es poden con­tem­plar peces de bronze que trans­por­ten a les tres dimen­si­ons els trets carac­terístics dels qua­dres de Puig, inclo­ent-hi l’energètic com­po­nent ges­tual de l’autor.

Agustí Puig (Saba­dell, 1957) és un dels grans autors cata­lans de pro­jecció inter­na­ci­o­nal. L’emer­gent mer­cat xinès el té en compte des de fa molt temps en les seves col·lec­ci­ons i també els seus qua­dres pen­gen sovint de les parets de les sales d’art dels Estats Units. Sobre­tot des que Woody Allen va triar la seva obra com una de les cre­a­ci­ons artísti­ques que sur­ten en el film Vicky Cris­tina Bar­ce­lona, en què un dels pro­ta­go­nis­tes, inter­pre­tat per Javier Bar­dem, és un pin­tor que en la ficció era l’autor dels qua­dres que en la rea­li­tat havia pin­tat Agustí Puig.

L’expo­sició La poètica del gest es podrà visi­tar fins al 17 de setem­bre d’enguany.