Ballarins que tornen a casa

La gala Cata­lu­nya dansa con­tra el càncer tor­narà a cloure, un any més, l’esde­ve­ni­ment cul­tu­ral i soli­dari Girona en Movi­ment (GeM) i ho farà amb una vin­tena d’artis­tes cata­lans i inter­na­ci­o­nals que balla­ran en un espec­ta­cle que posarà demà, al Tea­tre Muni­ci­pal (19.30 h), el punt final a qua­tre dies inten­sos d’acti­vi­tat, amb tallers de dansa i benes­tar, col·loquis i pro­jec­ci­ons de curt­me­trat­ges al vol­tant del movi­ment.

Dansa i soli­da­ri­tat són el binomi que defi­neix i cata­litza aquesta cita que coor­ga­nitza Onco­lliga i que també és un punt de tro­bada de balla­rins con­sa­grats i altres que aspi­ren a ser-ho. Alguns de fora, però també molts cata­lans que tor­nen aquests dies prop de casa, i d’aquí que també sigui un apa­ra­dor on poder lluir i demos­trar tot allò que fan a tants quilòmetres, perquè, com bé sabem, aquí, malau­ra­da­ment, la dansa no té les sor­ti­des pro­fes­si­o­nals per a tant talent que surt. El mateix impul­sor del pro­jecte, el ballarí, coreògraf i ges­tor cul­tu­ral David Rodri­guez, n’és un exem­ple. O com tants altres, com és el cas d’Aleix Labara, nas­cut a Sant Hilari de Sacalm, for­mat aquí i actu­al­ment ballarí del Tea­tre de Basi­lea, que actuarà per pri­mera vegada al GeM. Ell mateix diu que li fa espe­cial il·lusió, no només pel fet que sigui una gala benèfica, sinó també, com diu, “perquè podrà ballar a prop de casa”, a “mitja hora” del seu poble. Explica que les diferències d’aquí amb països cen­tre­eu­ro­peus pel que fa la dansa són “abis­mals”. Allà es reben mol­tes més aju­des i hi ha un públic ave­sat a omplir cada funció, resu­meix. “El que fa espe­cial el GeM és acos­tar la dansa a qui no la té tan a prop i el fet que con­cen­tri tants balla­rins pro­fes­si­o­nals que poden com­par­tir l’art que fan.” Labara coin­ci­dirà a l’esce­nari amb el gironí Marc Sayer, que, en el seu cas, repe­tirà per segona vegada. També des­taca el fet de poder ballar per a la seva família i amics. Quan acabi els estudi a Codarts Uni­ver­sity l’any que ve entrarà a for­mar part d’una com­pa­nyia holan­desa amb un con­tracte. “Els diners que es gasta Espa­nya a la cul­tura de la dansa és el que es gasta la ciu­tat de Berlín, no tinc en compte tor­nar a Cata­lu­nya”, sen­ten­cia. La majo­ria que coneix, diu, han de mar­xar perquè “l’oferta i les opor­tu­ni­tats són a fora“. Ho com­para i diu que a Holanda és admi­ra­ble: “Per deu euros puc anar al tea­tre o veure dansa. Aquí només hi va la gent gran.” Marià Huguet, que és de Tar­ra­de­llas, ve direc­ta­ment de Gra­nada, on fa una gira amb el Ballet d’Ham­burg (després de set anys can­viarà d’aires pel Ballet de Zurich). També diu que resulta com­pli­cat viure de la dansa, tant a Cata­lu­nya com a l’Estat. Només hi ha “amb cara i ulls” la Compañía Naci­o­nal a Madrid, con­si­dera. Per això, repe­tir per quarta vegada al GeM per ell és “una opor­tu­ni­tat de retro­ba­ment i poder recon­nec­tar amb la colla de balla­rins cata­lans escam­pats”. Un lloc de tro­bada on l’art s’uneix per una bona causa.