1993: La pujada d'Els Pets

El 1993 el rock català estava en hores bai­xes. Es venien menys dis­cos i la con­trac­tació de bolos també bai­xava. No obs­tant això, el movi­ment va tenir una última empen­teta gràcies als grups emer­gents i a l'apa­rició d'un parell de segells inde­pen­dents i de l'Ender­rock, revista espe­ci­a­lit­zada en música d'expressió cata­lana. Men­tres­tant els Sopa de Cabra es tira­ven els plats pel cap i feien una gira per Espa­nya amb un disc en cas­tellà, Sau es pre­nia un temps perquè Car­les Saba­ter pogués dedi­car-se a la seva car­rera d'actor i Sang­traït es des­pen­java amb un dels seus millors dis­cos, Con­tes i lle­gen­des, en què van comp­tar amb la col·labo­ració de Lluís Llach. En aquest pano­rama Els Pets van acon­se­guir fer-se els amos del moment gràcies a Munta-t'ho bé, un encàrrec de TV3.

Tot això, el mateix any que el PSOE, amb Felipe González al cap­da­vant, gua­nyava les elec­ci­ons per quarta vegada con­se­cu­tiva, però per­dia la majo­ria abso­luta. D'altres es van estre­nar: als Estats Units, Bill Clin­ton relle­vava George Bush pare a la Casa Blanca, i Václav Havel es va pro­cla­mar pri­mer pre­si­dent de la República Txeca. A Cata­lu­nya, una llei del Par­la­ment va decla­rar Els Sega­dors himne naci­o­nal de Cata­lu­nya.

Sau
És inútil con­ti­nuar
Aquest va ser el pri­mer sen­zill del disc Quina nit!. La cançó va con­que­rir les llis­tes d'èxits i es va incor­po­rar al seu reper­tori habi­tual.

Sang­traït
Fred­die Memo­rium
Fred­die Mer­cury va morir de sida el 1991 i els Sang­traït van retre-li home­natge amb aquesta cançó del disc Con­tes i lle­gen­des.

Cia. Elèctrica Dharma
Ste­lla Splen­dens
Aquesta és la peça que obre Que no es perdi aquest so, un tre­ball amb el qual la Dharma res­ca­tava les melo­dies medi­e­vals del Lli­bre Ver­mell de Mont­ser­rat.

Els Pets
S'ha fet gran
El punt de psi­codèlia de Fruits sex els ins­pira per fer un collage a la por­tada. S'ha fet gran és el quart tema d'aquest disc, una cançó tran­quil·la que des­taca pel gran tre­ball de gui­tar­res d'un Marc Grau que, a banda, en va ser el pro­duc­tor.

Lax'n'Busto
Més que la meva sang
Amb Qui ets tu? els Lax comen­cen a fer-se veure entre la crítica i es fan merei­xe­dors del premi Sput­nik al millor disc de l'any.

Umpah-pah
Repa­pi­e­jant
El segon disc del grup, Bam­boo Ave­nue, és un tre­ball mar­cat per la per­so­na­li­tat del can­tant Adrià Puntí, que dei­xava tot­hom boca­ba­dat.

Brams
Fidels a la uto­pia
Aquesta és una de les dues pri­me­res cançons escri­tes per la banda de Berga, inclosa en el segon disc, Ni un pas enrere.

Pep Sala
La balada de la banda del bar
El 1993 els Sau es van aga­far un temps de des­cans i Pep Sala va apro­fi­tar per des­mar­car-se en soli­tari amb el disc Fins que cal­gui, un pom de cançons amb eflu­vis de taverna britànica.

Bars
Foc al cor
Els Bars es merei­xien més ressò del que van obte­nir. El seus tre­balls ves­sa­ven rhythm'n'blues i mig­temps d'aro­mes country, com aquest que obria el disc T'ho diré mil vega­des.

Ia-Batiste
Nits de juliol a Sant Feliu
Ani­mats per les ban­des més popu­lars del moment, el duet for­mat per Ia Clua i Jordi Batiste es tor­nava a reu­nir per gra­var un disc en directe a L'Espai. Un repàs de vells temes de l'època laie­tana més algu­nes peces melòdiques com aquesta.

Mata­mala
L'exprés de mit­ja­nit
Els ger­mans Gil es pas­sen al rock català i es con­ver­tei­xen en els mods de la moguda. L'exprés de mit­ja­nit, una melo­dia tra­di­ci­o­nal amb lle­tra de Titot, és una de les peces més interes­sants del segon disc, Mata­mala dos.

La Fosca
Torna a ser massa tard
La Fosca era un sep­tet mallorquí pròxim a un pop rock de regust folk que el 1993 ater­rava al Prin­ci­pat amb el seu segon tre­ball, Eeèxode.

Wild­side
La casa del llum ver­mell
Els Wild­side van entrar al mapa del rock català ver­si­o­nant Que tin­guem sort, de Lluís Llach. Però el seu pri­mer àlbum va ser Tren­car el silenci.

Grec
Vivint sense tu
Els Grec, Grup de Rock Expe­ri­men­tal Català, van gra­var el 1993 El cel està tan lluny, un disc poper que obren amb aquest tema.

Parking
Tu mateix
Com que amb Cova de lla­dres no van cap­tar l'atenció mediàtica, els Parking ho van tor­nar a inten­tar temps després amb Màscara.

Deneb
Quan l'alco­hol deforma
El pas d'aquest quar­tet pel fir­ma­ment del rock català va ser fugaç, mal­grat que es van estre­nar amb un disc con­sis­tent titu­lat i.

Tots Sants
No els dei­xem tor­nar
El 1993, dos anys després de debu­tar amb Ja m'ho temia, els mana­co­rins Tots Sants edi­ta­ven Màxima audiència.

Car­les Serra
Fre­e­hands
Entre la gran ver­sa­ti­li­tat del rock català del començament dels 90, l'apa­rició de Car­les Serra va obrir la porta al vir­tu­o­sisme de la gui­tarra a través d'un disc ins­tru­men­tal que s'endin­sava en el lirisme heavy. Serra pre­sen­tava Pyra­mid el 1993 i no tor­na­ria a edi­tar fins al 2002.