Barcelona Gallery Weekend: xutada d’energia

Les gale­ries d’art con­tem­po­rani de Bar­ce­lona es van posar d’acord el 2015 per obrir la tem­po­rada amb una bona xutada d’ener­gia: el Bar­ce­lona Gallery Weekend (BGW), un con­junt d’expo­si­ci­ons d’alta qua­li­tat que s’inau­gu­ren alhora i que s’embol­ca­llen d’acti­vi­tats en un cap de set­mana llarg, perquè la festa comença dijous. La fórmula, d’èxit en altres ciu­tats com Berlín, ha arre­lat i ja està tot a punt per a la novena edició, que tindrà lloc del 14 al 17 de setem­bre amb la par­ti­ci­pació de 27 gale­ries de la capi­tal cata­lana, l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat i Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos.

Enguany, coin­ci­dirà per pri­mer cop amb el mateix esde­ve­ni­ment que orga­nit­zen les gale­ries de Madrid, cosa que tot d’una va crear un cert neguit al sec­tor català (perquè és que ni tan sols els ho van con­sul­tar), però ara es refien que els col·lec­ci­o­nis­tes, amb els quals han con­tac­tat, viat­ja­ran a les dues capi­tals.

“Les gale­ries fan un sobre­es­forç perquè el BGW sigui el moment impor­tant de la tem­po­rada”, subrat­lla Qui­que Pei­nado, pre­si­dent de l’asso­ci­ació Art Bar­ce­lona, l’orga­nit­za­dora de la cele­bració. Pei­nado recorda que sobre­tot els pri­mers anys, per l’efecte nove­tat, algu­nes gale­ries es van des­bor­dar lite­ral­ment de públic, del qual estan tan man­cats aquests espais que són d’accés gratuït. Però con­vi­dar a entrar-hi sense por con­ti­nua sent un repte de comu­ni­cació.

Amb el fullet que aplega tots els con­tin­guts del BGW, qual­se­vol ciu­tadà amb sen­si­bi­li­tat cul­tu­ral ja es fa la idea que a les gale­ries hi és ben­vin­gut, tin­gui o no interès (o capa­ci­tat econòmica) per com­prar. És una opor­tu­ni­tat única per des­co­brir els tre­balls més recents d’artis­tes con­so­li­dats: Joan Font­cu­berta a Àngels Bar­ce­lona, Ignasi Aballí a Pal­ma­dotze, Dis Ber­lin a la Sala Parés, Patri­cia Dau­der a Pro­jec­teSD, Oriol Vila­puig a Roci­o­San­ta­Cruz o Jordi Alca­raz a la Mayo­ral.

BGW també és un magnífic apa­ra­dor d’expe­ri­ments espe­ci­als i fins i tot curi­o­sos, com el que pro­posa Fito Conesa a House of Chap­paz sobre el doble ter­reny cre­a­tiu que tre­pitja, la imatge i la música; o com el que ha ges­tat Lola Lasurt a la Joan Prats, un ano­me­nat comis­sa­riat pictòric en què ha pin­tat obres d’artis­tes per­duts en el túnel del temps, com les ceràmiques de la des­co­ne­guda Est­her Guillén. També són relle­vants algu­nes col·lec­ti­ves, com la que ha con­ce­but la gale­ria Marc Domènech amb pin­tu­res mono­cro­mes d’artis­tes refe­rents a par­tir dels anys cin­quanta.

Un al·lici­ent extra per pene­trar en aques­tes mos­tres és fer-ho en com­pa­nyia dels matei­xos artis­tes. L’oferta de visi­tes guia­des és àmplia i inclou també rutes guia­des per les gale­ries par­ti­ci­pants, tex­tos-guia rea­lit­zats per set comissàries i fins i tot actes pen­sats per a famílies amb mai­nada.

Òbvi­a­ment, l’objec­tiu últim del sec­tor galerístic són les ven­des. El BGW té un pro­grama d’adqui­si­ci­ons, però el cas és que són poques les enti­tats que sege­llen l’acord (la Fun­dació Vila Casas és l’única que els ha estat fidel des de la pri­mera edició). El Macba i la Col·lecció Naci­o­nal de la Gene­ra­li­tat són esquius a sig­nar cap com­promís de com­pres durant els dies de l’esde­ve­ni­ment –“que és el que a nosal­tres ens agra­da­ria”, diu Pei­nado–, però el cert és que aca­ben incor­po­rant peces pre­sen­ta­des al BGW en altres moments de la tem­po­rada.