Tutankhamon 'superstar'

Entre els fara­ons de l'Antic Egipte, el rei nen Tutank­ha­mon va ser un dels que va tenir la tomba més plena de pro­vi­si­ons per a la segona vida. Des d'espec­ta­cu­lars joies d'or -algu­nes sem­blen de dis­seny con­tem­po­rani- fins a una cadira ple­ga­ble de fusta tre­ba­llada i deco­rada amb meti­cu­lo­si­tat i gust. Tutank­ha­mon va néixer cap a l'any 1343 abans de Crist i va reg­nar dels 9 anys fins als 19, quan va morir; fins fa poc es creia que l'havien matat però ara una segona teo­ria addu­eix que va morir en caure del cavall. La seva mort, però, encara és un mis­teri.

El que sí que se sap és que la seva tomba va roman­dre 3.300 anys intacta, fins a l'any 1922, quan l'artista i arqueòleg anglès Howard Car­ter la va des­co­brir. Ara, uns 50 objec­tes exqui­sits pro­ce­dents de la tomba i un cen­te­nar de peces de l'època en què va viure el rei nen for­men l'expo­sició Tutank­ha­mon i l'edat d'or dels fara­ons. Una mos­tra extra­or­dinària, pre­sen­tada en una sub­til core­o­gra­fia de llums, colors i músiques en l'espai lúdic O2, la Cúpula del Mil·lenni de Lon­dres.
Èxit asse­gu­rat
Els orga­nit­za­dors asse­gu­ren que han venut i reser­vat 325.000 entra­des abans d'obrir al públic. Els mit­jans de comu­ni­cació angle­sos ja fa algu­nes set­ma­nes que par­len d'aquesta arri­bada del faraó. Tutank­ha­mon segueix sent el hot ticket de les expo­si­ci­ons de Lon­dres, amb el rècord d'1,6 mili­ons de visi­tants que l'any 1972 van fer cua al Museu Britànic per veure la pri­mera expo­sició del rei d'or a Angla­terra. La publi­ci­tat i també la sofis­ti­cació de la mos­tra augu­ren que aquest viatge del jove faraó a Lon­dres tren­carà el rècord de visi­tants asso­lit fa 35 anys. Les vitri­nes que pro­te­gei­xen les escul­tu­res de pedra, les obres fetes en fusta, les joies d'or i els bus­tos de mar­bre estan col·locats en sales fos­ques amb il·lumi­nació diri­gida a l'objecte expo­sat. Una de les sales pre­senta dues files de colum­nes, amb el terra de la mateixa pedra que la columna. Les parets de la sala són de color ver­mellós: el de la ter­rissa o la teula de la Vall dels Reis, on està enter­rat Tutank­ha­mon.

Ahir, en la pre­sen­tació de la mos­tra, Zahi Hawass, secre­tari gene­ral del Con­sell d'Anti­gui­tats d'Egipte, va dir a diver­sos cen­te­nars de peri­o­dis­tes: "A par­tir d'ara no hi haurà més dinars de franc; a par­tir d'aquesta expo­sició el patri­moni cul­tu­ral ser­virà per fer diners i així els podrem gas­tar en con­ser­vació, man­te­ni­ment i noves exca­va­ci­ons".

Negoci cul­tu­ral
El govern egipci té pre­vist fer uns 100 mili­ons de dòlars amb aquesta mos­tra iti­ne­rant. El 75% del cost de les entra­des a l'expo­sició, que ha estat a Basi­lea i Bonn, i que anirà també a Viena, EUA i pro­ba­ble­ment a Roma, va des­ti­nat a l'arque­o­lo­gia d'Egipte. El preu de les entra­des a Lon­dres és de 15 lliu­res (22,5 euros) de dilluns a dijous i 20 lliu­res (30 euros) de diven­dres a diu­menge. "Fa 35 anys Tutank­ha­mon va venir a Lon­dres a par­lar del des­co­bri­ment de la seva tomba", va dir Hawass, que va afe­gir que "ara el rei nen ha vin­gut per par­lar de la seva família, d'Egipte abans de néixer ell i de com era la vida en el seu reg­nat". Seguint aquesta nova política de dei­xar obres arqueològiques per sub­ven­ci­o­nar el patri­moni egipci, Hawass ja està orga­nit­zant una altra expo­sició que rodarà cinc anys pel món i aca­barà a Lon­dres.

"Quan jo escric als museus d'arreu del món perquè em dei­xen alguna peça, sem­pre rebo res­pos­tes pere­gri­nes: el Museu Britànic em diu que neces­sita veure la segu­re­tat dels nos­tres museus; els ale­manys volen que for­mem un comitè con­junt, altres diuen que les peces no poden sor­tir perquè són massa fràgils, i després les pas­se­gen en taxi. Nosal­tres no som els pira­tes del Carib; som un país res­pec­ta­ble i com­plim els nos­tres com­pro­mi­sos, però es pen­sen que si ens dei­xen la pedra de Rosetta no la tor­na­rem", explica Hawass. L'arqueòleg va apro­fi­tar l'avi­nen­tesa per dir que ha dema­nat cinc obres en préstec per a l'ober­tura del gran Museu d'El Caire l'any 2012. Entre aques­tes cinc peces hi ha el cap de la reina Nefer­titi, que és a Berlín, i la pedra de Rosetta, pro­pi­e­tat del Museu Britànic de Lon­dres. "Els que ens res­pon­sa­bi­lit­zem ara de l'art a Egipte estem for­mats a l'estran­ger, però ara ja tenim uns 500 arqueòlegs egip­cis for­mats a Egipte que són els pri­mers exca­va­dors no estran­gers a la Vall dels Reis", va afe­gir Hawass.

John Tay­lor, egiptòleg del Museu Britànic, va ser diplomàtic: "Estem estu­di­ant la pos­si­bi­li­tat de dei­xar la pedra de Rosetta per a la inau­gu­ració del museu".