Les claus de volta

Allu­nya­des dels ulls dels visi­tants, a la part més alta de la cate­dral, les setanta-vuit claus de volta són les res­tes més sig­ni­fi­ca­ti­ves de la deco­ració pri­mi­tiva. Mol­tes d’aques­tes claus de volta tenen un sig­ni­fi­cat religiós i orto­dox, però n’hi ha algu­nes que en tenen un d’alter­na­tiu, una altra lec­tura a la llum dels conei­xe­ments no divul­gats dels cons­truc­tors de cate­drals. Són des­ta­ca­bles les de la cape­lla de Sant Crist, amb referències alqui­mis­tes; la de sant Iu i sant Hono­rat, en què el pri­mer sosté un lli­bre tan­cat a les mans i del seu cap sur­ten unes fla­mes, men­tre un ocell negre vola cap a ell. Està rema­tada per dos caps idèntics, repre­sen­tant dues dames coro­na­des, una referència al signe de Gèminis.

Mol­tes altres tenen con­tin­guts interes­sants, però no és aquest el lloc per espla­iar-nos i ens cen­tra­ren espe­ci­al­ment en la cape­lla de Sant Isi­dor, cone­guda com la cape­lla hermètica, amb set claus de volta, amb sant Dal­mau junt amb sant Jordi des­truint el drac al cen­tre. Els vol­ten sis claus, que repre­sen­ten, res­pec­ti­va­ment, santa Cate­rina, por­ta­dora de la roda; santa Bàrbara, amb una torre a la mà que un llamp va esfon­drar després que el seu pare la degollés; santa Agnès, amb un anyell a qui els sim­bo­lis­tes atri­bu­ei­xen dife­rents sig­ni­fi­cats; santa Mar­ga­rida, que sub­jecta i domina un drac; santa Llúcia, amb uns ulls sobre una safata, i santa Susanna, la Susanna bíblica, con­ver­tida en santa quan va ser sor­presa per uns vells men­tre es banyava al riu. No sem­bla que això fos motiu sufi­ci­ent per san­ti­fi­car-la, però el cas és que consta al san­to­ral. L’aspecte insòlit d’aquesta clau és que, men­tre que totes les dones que figu­ren a les altres claus de volta van púdica­ment ves­ti­des, aquesta santa llu­eix una esplèndida nuesa.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4