L'embolic de Venècia

L’eufòria acos­tuma a ser com­pa­nya de la pre­ci­pi­tació. Mala com­pa­nya, esclar. El bon resul­tat de la cul­tura cata­lana a Frank­furt va por­tar diu­menge Josep-Lluís Carod-Rovira, con­se­ller de la vice­pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, a anun­ciar la par­ti­ci­pació de Cata­lu­nya a la Bien­nal d’Art de Venècia amb un pavelló propi el 2009. La pilota no va tri­gar a fer-se grossa: al cap de poc, tele­vi­si­ons, ràdios i dia­ris digi­tals ja par­la­ven de Cata­lu­nya com a con­vi­dada d’honor de Venècia. La cerimònia de la con­fusió estava ser­vida.

La rea­li­tat és que ni a la Bien­nal de Venècia hi ha con­vi­dat d’honor ni Cata­lu­nya hi tindrà una pavelló naci­o­nal, tal com molts mit­jans expli­ca­ven ahir, pel sim­ple fet que només els Estats amb un lloc a l’ONU en poden tenir. El Llull, que és el que ges­ti­ona el pro­jecte, aspira, com ja infor­mava ahir l’AVUI, a un pavelló propi, i prou. I ja és molt. El mateix Llull va sor­tir ahir al pas del feno­me­nal embo­lic amb un comu­ni­cat força més precís de les expli­ca­ci­ons dona­des a Frank­furt per Carod i per Josep Bar­galló, direc­tor del Llull, que va arri­bar a par­lar de la presència de gale­ris­tes cata­lans, quan la Bien­nal no és una fira de gale­ris­tes. En fi, mol­tes ganes, poc rigor i massa pres­ses: perquè a hores d’ara ni està lli­gat l’espai ni s’ha cur­sat ofi­ci­al­ment la sol·lici­tud davant els òrgans direc­tius de la Bien­nal.
Davide Croff, pre­si­dent de la Fun­dació de la Bien­nal, va asse­gu­rar ahir que hi ha “un deta­llat regla­ment” sobre la par­ti­ci­pació d’“Estats, ens i orga­nit­za­ci­ons” i que, quan li arribi “la pro­posta for­mal de la regió autònoma de Cata­lu­nya, la valo­ra­rem”.

Suport de Cac­ci­ari
Per la seva banda, el Llull va mati­sar que, “com és sabut, a la Bien­nal no exis­teix la figura de país con­vi­dat, sinó que es valora la ide­oneïtat artística de les pro­pos­tes que arri­ben, a excepció d’aque­lles que la Bien­nal vol fer seves”. Per tant, Cata­lu­nya no hi ha estat con­vi­dada, sinó que té la volun­tat d’anar-hi per ini­ci­a­tiva pròpia i de moment, això sí, compta amb el suport de l’alcalde de Venècia, Mas­simo Cac­ci­ari, que ahir va mos­trar-se “total­ment a favor que tota nació euro­pea tin­gui la seva pròpia presència a la Bien­nal: val per Cata­lu­nya, Gal·les, Escòcia o qual­se­vol altra nació amb una cul­tura pròpia i un idi­oma propi, encara que no sigui un Estat”.

El Llull nego­cia l’adju­di­cació del Palau For­tuny –on va viure i va tenir el taller l’artista Marià For­tuny Madrazo–, que forma part dels Musei Civici Vene­zi­ani. Cac­ci­ari també va dir ahir que, “si està lliure”, enda­vant, però que les des­pe­ses hau­ran d’anar a càrrec de la Gene­ra­li­tat, la qual no només pensa en la Bien­nal d’Art del 2009, sinó també en la d’Arqui­tec­tura del 2010.

La volun­tat de l’IRL és que la pro­posta sigui inclosa en el pro­grama ofi­cial, en prin­cipi “dins els esde­ve­ni­ments col·late­rals”, ja que, tal com es reco­neix, els pave­llons naci­o­nals, repar­tits entre els Giar­dini i edi­fi­cis cèntrics de la ciu­tat, estan reser­vats a països “amb repre­sen­tació a l’ONU”. Amb tot, el Llull també recorda que “en alguns casos, la Bien­nal sí que valora el pes de la cul­tura d’una deter­mi­nada zona geogràfica i la incidència del seu art con­tem­po­rani”, com ha pas­sat amb Escòcia.

Un cop s’acon­se­gueixi lli­gar l’espai i un cop s’hagi cons­tituït, el pròxim febrer, el nou patro­nat de la Bien­nal de Venècia, el Llull pre­sen­tarà “for­mal­ment la pro­posta artística i la petició de ser inclo­sos, com a pavelló català, dins el pro­grama ofi­cial”.